Construint la via

Les persones sotasignades tenim orígens i experiències vitals i polítiques diferents, però també moltes en comú, la qual cosa ens porta a plantejar-nos reflexions conjuntes i, sobretot, un futur, un país per construir. Som catalans de primera i segona generació que hem format part de la construcció social i nacional i creiem en un futur lliure, però que s'ha de projectar. No som ni ens sentim representants de ningú, malgrat els nexes, les vivències i les reflexions comunes que poden portar algunes persones a fer un reduccionisme.

Els nostres avis i àvies, per motius diferents, van arribar a Catalunya, ja sigui escapant de la guerra, escapant de la misèria o de la falta d'oportunitats del seu lloc d'origen, diferents en cada cas. A Catalunya no els esperava cap paradís, més enllà del que poguessin construir a base de molt esforç i sacrifici. Un viatge, el que van fer, sense xarxa ni Estat del benestar, ni cap tipus d'assegurança que no fos la seva pròpia voluntat de trobar un futur millor. ¿Inconsciència? ¿Desesperació? ¿Coratge? Potser de tot una mica. ¿Què fa que una persona no trobi cap altra sortida que l'assumpció d'un risc real? ¿Quan aquest enorme risc vital es torna assumible i, fins i tot, preferible abans que deixar que tot continuï igual de frustrant? Segur que no hi va haver temps ni espai per a tanta reflexió. Va ser tot molt més pràctic: aquí no hi ha res per fer, hem de marxar.

Nosaltres som fruit d'aquest repte i d'aquell risc, el que va córrer moltíssima gent que va venir a Catalunya. Gent que s'allunyava d'una societat i una terra que no els oferia cap futur per acostar-se a una altra terra, desconeguda, però que podia representar l'anhelat futur que somiaven per als seus fills i filles. Per a molta gent, això va suposar un nou arrelament. Mai es va contemplar l'opció de tornar al seu poble. Mai l'enyorança de les arrels va ser més forta que el vincle amb el nou present que entreveia la promesa d'un futur millor.

El projecte nacional català ha de contenir l'experiència diversa de persones que formem part del país i de la societat catalana, des d'orígens i llengües diferents, i que hem anat convergint en un projecte que abraça una clara i ambiciosa finalitat: construir un Estat. Viure a Catalunya, un país profundament condicionat per l'egoisme d'unes elits de poder, ha estat el nostre eix vertebrador, l'experiència política (diferent i diversa en el nostre cas). La nostra presa de consciència ens ha portat a formar part d'organitzacions polítiques i civils que han fet apostes per fer passos endavant i unir els esforços de totes les persones que volem viure a Catalunya i sentir-nos plenament d'aquest país. I això no sempre ha estat fàcil.

És ara i avui quan nosaltres, fills i filles, nétes i néts d'aquelles persones que van venir buscant noves oportunitats, hem de prendre les decisions que marcaran les nostres vides, però, sobretot, les dels nostres fills i de generacions futures. I és per ells que volem un futur de llibertat, igualtat, justícia social i benestar econòmic. Per això optem per continuar en la línia de ruptura que moltes àvies i avis van iniciar quan van emprendre el rumb cap a Catalunya.

Sort en tenim que aquest és un país de pas, una cruïlla on d'una manera cíclica acaben venint moltes persones que només miren endavant, o bé perquè són valentes per naturalesa, o bé perquè no els ha quedat cap més remei. Sigui com sigui, sort d'aquest plus d'empenta de la Catalunya d'acollida que ha anat nodrint la nostra societat fins avui. Una empenta transversal socialment, racional discursivament i emocional col·lectivament que empeny milers i milers de catalans tradicionalment independentistes, nacionalistes, sobiranistes o federalistes definitivament desenganyats amb un Estat tancat en si mateix, deficitari democràticament i econòmicament insostenible.

La Via Catalana ha estat una proposta participativa que ha omplert d'esperança el procés que estem vivint cap a un referèndum d'autodeterminació. L'estratègia és dotar de valor les mobilitzacions cíviques i el reconeixement de la pluralitat d'un poble, un sol poble amb moltes veus, moltes cultures, moltes llengües. Catalunya va formar una enorme cadena d'unió que simbolitzava el poder i la força d'aquelles persones que s'ajunten per defensar l'exercici de la democràcia, per aguantar les sotragades que, sens dubte, dificultaran el nostre avanç i per defensar el dret de tot un poble a decidir el seu futur. La mobilització creixent (des de la retallada de l'Estatut) i la unitat de moltes persones ha fet possible un nou escenari polític en el qual molts han de tenir la valentia de reconèixer l'avanç que la mobilització ha significat.

La realitat catalana és diversa i la reconstrucció s'ha anat dificultant i dividint pels estats. Els orígens culturals són molt diversos i s'han anat consolidant des de la construcció popular. Moltes persones, com nos-

altres, tenim una generació anterior arrelada en la cultura pròpia o no en tenim cap, però sentim i vivim la realitat social i nacional de Catalunya, el país que ens ha format, ens ha vist créixer i ens ha donat oportunitats.

Els nostres avis van emigrar a Catalunya i, contra tot pronòstic, hi van construir el seu futur dignament, van tirar endavant. En podem donar fe. Nosaltres, com a descendents que en som, d'alguna manera tenim l'oportunitat de tornar-ho a fer. La nostra participació en la via ha estat un pas, ni el primer ni l'últim. S'ha d'anar marcant i assumint reptes des del consens, i sumant més gent per exercir la democràcia. Però sense renúncies.

Article firmat per:

Erica Tarifa Garcia, militant de Convergència Democràtica.

Carme Porta Abad, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Miquel Àngel Escobar Gutiérrez, militant del PSC.

Carles Rodríguez Herencia, militant d'Iniciativa per Catalunya.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Jordi Miralles Conte, militant d'Esquerra Unida i Alternativa.

David Martínez Sala, militant de la Candidatura d'Unitat Popular.