Gibraltar, maniobres, sí, però de distracció

Deu ser que elcas Bárcenasels ha fet perdre el nord, perquè, si no, és difícil entendre l'actuació tan galdosa del Govern en el conflicte estiuenc amb Gibraltar, més enllà de la publicitat que li està donant la dreta politicomediàtica en una maniobra de distracció per ocultar, precisament, el que més interessa als ciutadans després de la crisi, l'atur i la depressió generalitzada, que són les revelacions de l'extresorer del PP que investiga el jutgePablo Ruza l'Audiència Nacional.

És possible que a l'Executiu també li interessi utilitzar l'assumpte com una cortina de fum, però fins i tot si és així no sembla raonable que, si el problema sorgeix perquè Gibraltar llança blocs de formigó al mar i això impedeix pescar als pescadors andalusos, la reacció espanyola sigui endurir els controls a la Reixa amb l'argument que els últims mesos s'ha incrementat el contraban de tabac. Acompanyades, a més a més, aquestes mesures amb declaracions com les del ministre d'Afers Estrangers,José Manuel García Margallo, que és persona coneixedora del funcionament de la maquinària política europea, sobre que «s'ha acabat l'hora del pati a Gibraltar», que es cobrarà un cànon per entrar a la Roca i que Espanya recorrerà al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, del qual la Gran Bretanya, per cert, és membre permanent.

Mentre aquí es llançaven advertències i s'esbombaven denúncies contra Gibraltar pel perjudici causat als pescadors, pel dany mediambiental, per les gasolineres flotants, per l'opacitat fiscal o pel blanqueig de diners, a més, és clar, de la reiterada reivindicació de la sobirania

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

-en realitat, res de nou, tret del formigó-, el primer ministre britànic,David Cameron, a qui també sembla que li va de meravella el conflicte, presentava una queixa formal davant la Comissió Europea pels controls fronterers i per la taxa d'entrada al Penyal, i deixava que la Royal Navy anés marcant paquet per l'Estret. Si no fos perquè es juga amb coses molt serioses, semblaria la guerra telefònica deGila: «¿Que hi és l'enemic? Que s'hi posi».

Abans que alimentar l'escalada de tensió amb declaracions tan extemporànies com la mateixa existència de la colònia -a les quals el ministre principal del Penyal,Fabian Picard, també ha contribuït amb ardor-, hauria estat preferible que el conflicte pesquer es resolgués amb el diàleg, que es demanés al Govern britànic que retirés els blocs i que, si s'hi hagués oposat, s'hagués buscat la intervenció de la Unió Europea, sense esperar que la queixa deCameronfructifiqués i, ara, vist que vénen de Brussel·les a inspeccionar els controls i el cànon, que de passada també investiguin això dels blocs de formigó i la resta delsbusinessde Gibraltar. Hauria estat preferible, tret que interessi mantenir-ho tot tal com està per fer-ho servir de cortina de fum cada vegada que convingui.