¿Quin sentit té?

Ara que ni tan sols el Govern dubta que el terrorisme etarra ha desaparegut, com molt bé reflecteix l'Estratègia de Seguretat Nacional aprovada pel Consell de Ministres la setmana passada, que dóna ETA per derrotada malgrat que la manté a la llista d'organitzacions terroristes fins que es dissolgui, bona part de la ciutadania basca es pregunta quin sentit té queArnaldo Otegiencara sigui a la presó. El PNB i el PSE van expressar aquesta opinió ciutadana quan el Tribunal Constitucional va denegar ahir la llibertat al líderabertzalefins que es resolgui -s'espera que aviat- el recurs d'empara interposat contra la seva condemna a sis anys i mig de presó.

Aquesta opinió estesa a Euskadi no és nova, ni és producte d'una campanya de l'esquerraabertzale, ni es deu al fet que, de cop i volta, a la majoria dels bascos els hagi agafat per pensar que no s'han de penar els delictes, encara que n'hi ha molts, és clar, que confien que tard o d'hora la reinserció dels presos acabi tancant definitivament la negra etapa del terrorisme.

En el cas d'Otegiés el simple convenciment que va ser detingut l'octubre del 2009 -juntament ambRafa Diez Usabiagai els altres tres dirigents condemnats- quan estava precisament allunyant Batasuna de la violència d'ETA, i l'encaminava cap a les vies democràtiques a través de la creació d'un partit legal i pressionava la banda terrorista, ja en aquells dies molt debilitada a causa de l'acció policial i de la pèrdua de suport social, perquè acabés deixant les armes.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

L'evolució dels esdeveniments ha confirmat aquestes intencions. Perquè, excepte un sector molt reduït de la dreta -que defensa que estem davant un cessament trampa de la violència-, la majoria dels ciutadans i de les forces polítiques basques constaten que a Euskadi es respira una atmosfera de tranquil·litat impensable quan és a punt de fer dos anys de l'anunci del «cessament definitiu» del terrorisme, quan han passat tres anys de l'últim assassinat d'ETA -el policia francèsJean Serge Nérin- i el mes que ve se'n compliran quatre de l'últim atemptat perpetrat com a tal, que els va costar la vida a dos guàrdies civils a Mallorca.

Ha anat passant el queOtegiafirmava que pretenia aconseguir. ETA ha parat i l'esquerraabertzale ha estat legalitzada, primer amb les seves marques electorals, Bildu i Amaiur, més tard com a partit, Sortu. És clar que a molts els disgusta que l'esquerraabertzale estigui en totes les institucions i governi a la Diputació de Guipúscoa i a l'Ajuntament de Sant Sebastià, però així és la democràcia, decideixen els vots dels ciutadans i no l'extorsió, les pistoles o les bombes. En això s'ha avançat, però l'esquerraabertzaleencara s'ha d'acostumar a transitar pels camins institucionals i l'excarceració d'Otegihi ajudaria.