Anar al contingut

DOCUMENTS INÈDITS

Les octavilles de Pujol

El consell de guerra que el 1960 va condemnar l'expresident el va acusar de voler «desprestigiar» Franco amb uns pamflets

Els militars van destacar el «to subversiu» dels pasquins

NEUS TOMÀS
BARCELONA

«Un poble també viu, i molt especialment, del respecte que sent cap a si mateix, del seu orgull, del seu honor. Que ningú somrigui amb un somriure de conill. Un país que no sent respecte per si mateix està condemnat». La frase és de Jordi Pujol i la va pronunciar fa tres anys durant un acte commemoratiu dels anomenats Fets del Palau, pels quals l'expresident de la Generalitat, aleshores un jove catalanista de 29 anys, va acabar a la presó de Saragossa. EL PERIÓDICO ha tingut accés a la sentència que va emetre el consell de guerra sumaríssim que el va jutjar el mes de juny del 1960.

En aquest document, fins ara inèdit, el consell presidit pel general Ángel González de Mendoza i Dorvier considera provat que Pujol i l'impressor, Francisco Pizón Male, van ser «els autors» de les octavilles -«fulls clandestins, de to i matís subversius», segons l'argot franquista- que es van repartir al Palau de la Música el 19 de maig d'aquell mateix any en el transcurs d'un acte d'homenatge al poeta català Joan Maragall.

Entre les octavilles que es van llançar aquell dia (i que segons la policia del règim també es van repartir per Barcelona durant les setmanes prèvies), la que més va molestar el tribunal militar franquista, i així ho van fer constar, és la titulada «Us presentem el General Franco». Aquesta, com la resta, estaven escrites en català (detall que evidentment no passa desapercebut) i, segons la sentència, tenia «l'evident finalitat d'ofensa i desprestigi» del caudillo. En el citat pasquí es podien llegir, entre altres, les següents referències al dictador: «El General Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha escollit com a instrument de govern la corrupció»; «L'home que aviat vindrà a Barcelona a més d'un opressor és un corrector» o «A Catalunya la persecució cultural constitueix un fet d'autèntic vandalisme».

Aportació gratuïta

Segons els alts comandaments militars que els van jutjar, Pujol i Pizón es van encarregar d'imprimir «uns dos mil exemplars» d'aquest pamflet tot i que només «se'n van tirar uns mil exemplars» per «ser profusament repartits uns dies abans de l'arribada del Cap d'Estat». En la sentència se subratlla que tots dos «aportaven gratuïtament la seva feina, el paper i altre material necessaris». No va servir de res que la defensa reclamés la lliure absolució i tots dos van ser condemnats per un delicte de rebel·lió militar. Pujol, a set anys (en va complir dos i mig a la presó aragonesa i un altre de confinament a Girona), i Pizón, a tres. La pena incloïa «la suspensió de tot càrrec públic, professió o ofici».L'expedient penal posterior, també reproduït en aquesta pàgina, inclou les seves dades personals: ja estava casat amb Marta Ferrusola, vivia al seu pis de la ronda del General Mitre i havien nascut els seus dos primers fills (el primogènit, Jordi, tenia 2 anys i la segona, Marta, 6 mesos). Així mateix, donava detalls com per exemple que és metge, sap escriure i que no tenia fins aleshores antecedents penals.

Des de mitjans del 1961 fins a l'octubre de l'any següent, Pujol va aprofitar el seu pas per la presó per escriure diversos assajos patriòtics que posteriorment van ser recopilats en un llibre, Des dels turons a l'altra banda del riu (Pòrtic, 1978). De la seva estadaa la presó, se n'ha pogut recuperar una carta que l'expresident de la Generalitat envia, el 19 de juliol de 1961, al director de la presó en què s'ofereix per donar sang.

Escrita de pròpia mà, Pujol li explica que s'ha assabentat que existeix una campanya per crear «una reserva de sang a tot el territori nacional» i que desitja col·laborar-hi. I «suplica» que el director li «faci el favor de considerar» la seva sol·licitud i «donar les oportunes ordres» perquè «siguin efectuades les proves necessàries» i es porti a terme l'extracció de sang. Prova que el reclús Pujol, a més de no oblidar-se de la política, va exercir també de metge.

0 Comentaris
cargando