Transparència i alguna cosa més

Amb la corrupció i els polítics ocupant les primeres posicions de les preocupacions dels espanyols, després tan sols de l'atur i la crisi

-segons s'entossudeixen a demostrar obstinadament els successius sondejos del CIS- sembla lògic que als representants públics els hagi entrat la urgència per provar que no tenen res a amagar, si de cas és el sistema que ha pecat d'opacitat, poca cosa més. Per això la consigna de moda és la transparència. Imprescindible transparència que s'ha furtat durant dècades a la societat per les mateixes raons que es va limitar la participació política directa, per un intent dels constituents de blindar el sistema democràtic davant d'amenaces d'involució que no van desaparèixer fins ben entrada la dècada dels 80.

Qui sembra vents cull tempestats. Perquè fa temps que la democràcia es va consolidar i lustres des que els polítics, com a servidors públics, havien d'haver optat per reforçar-la precisament obrint les finestres, airejant les institucions, permetent l'accés i el control ciutadà. No es va fer, perquè no hi havia una gran demanda social i per una barreja de mandra i interès, derivada del fet que als grans partits ja els anaven bé les coses d'aquella manera, que per garantir l'estabilitat política van acabar per patrimonialitzar fins i tot els organismes de control suposadament independents.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Aquesta claredat que ara prometen és la que troben a faltar els ciutadans que, aclaparats per la supervivència econòmica diària, observen amb irritació creixent tanta notícia de xoriços protagonitzada per alguns als quals durant aquests anys se'ls ha omplert la boca de grans paraules com l'honradesa i l'ètica i que haurien d'haver tingut comportaments exemplars. Els negocis del gendre del Rei,Iñaki Urdangarin, i la imputació de la seva dona, la infantaCristina, deterioren el prestigi de la Monarquia. Que tres tresorers del PP estiguin imputats i el més famós d'ells,Luis Bárcenas, hagi atresorat 38 milions a Suïssa i inspiri un tràfec de papers i rumors sobre suposat finançament il·legal del partit degraden la imatge del Govern. El repartiment sense control de part dels fons per als ERO a Andalusia impacta en la línia de flotació del PSOE...

I el pitjor, s'estén la idea que els polítics no saben la manera de gestionar la crisi, cosa que sembla certa, i que tots són iguals i s'aprofiten dels seus càrrecs per a benefici personal, cosa que passa tan sols en un percentatge limitat dels representants públics. Per això ara hi ha unanimitat en la necessitat de transparència. Tota la transparència. Però abans d'envidriar les seves parets, hauran de netejar el que hi ha dins. I això és el que es troba a faltar. La neteja i l'assumpció de responsabilitats que corresponguin.