Anar al contingut

Declaració sobre el dret a decidir

El Parlament desafia l'Estat i proclama la sobirania de Catalunya

Cinc diputats del PSC no fan cas de la consigna del partit de recolzar el 'no' i opten per no votar

Els 85 escons de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP dupliquen els 41 del front constitucionalista

XABIER BARRENA / RAFA JULVE
BARCELONA

El Parlament va complir ahir amb el tràmit que havia de cursar si volia emprendre aquest llarg viatge que ha de portar, se suposa, fins a la consulta d'autodeterminació. Era aquesta la sisena vegada que la Cambra catalana votava sobre el dret a decidir, però la d'ahir anava revestida d'una simbologia especial. Les forces sobiranistes, i en especial CiU, que en els últims temps ha fet un pas endavant en favor de l'Estat propi, havien de passar de les paraules als fets després de les eleccions del 25-N i això obligava a desafiar l'ordenament legal i jurídic aixecat des del 1978 sobre la Constitució. La majoria, en una proporció de dos a un (85 a 41), va sancionar que sí, que Catalunya és un subjecte polític, jurídic i sobirà i que pot decidir el seu futur. La derivada és que es creen, ara sí, dos grans fronts. I neixen a costa, fins i tot, de la pròpia unitat dels partits. Cinc dels 20 diputats socialistes van preferir no votar, i no van fer cas, d'aquesta manera, de la consigna de la direcció de prémer el no. Els diputats de CiU, malgrat la tempesta d'aquests dies, van votar «com un sol home», en paraules d'Oriol Pujol.

Sota el marcador una sèrie de notes. No s'arriba a la majoria qualificada de dos terços (es queda en el 63%), imprescindible, per exemple, per promoure una iniciativa d'un rang més baix, com una reforma de l'Estatut. En la declaració sobre el dret a decidir del setembre, els sobiranistes van sumar 84 vots. Poca cosa o res ha canviat després del 25-N. I, a més a més, el que ha canviat és que el PSC ha virat -entenent que el que es votava era diferent- l'abstenció del setembre pel no d'ahir. El no ha passat de 21 a 41.

UNA RÈPLICA DELS BASCOS / La nova posició del PSC, en defensa de la legalitat vigent, converteix, de facto, la Cambra catalana en una rèplica del Parlament basc de no fa tantes legislatures. Dos fronts. En un costat, el nacionalisme moderat (CiU), l'independentisme també moderat en les formes (ERC) i l'esquerra alternativa (ICV-EUiA). També en aquest bloc, la CUP, que, en una mena de còpia de l'esquerra abertzale quan es va celebrar la votació a Vitòria del pla Ibarretxe, va donar un crític a la declaració, és a dir, un i dues abstencions.

Artur Mas, el gran impulsor d'aquest viatge, va optar ahir per arrogar-se el paper institucional i no mesurar la seva espasa amb la resta de líders. Això va propiciar que Oriol Junqueras assumís el protagonisme en la defensa aferrissada de la declaració. Junqueras, com també faria el portaveu de CiU, Oriol Pujol, va mirar de separar de la declaració qualsevol ombra d'independentisme subliminal que l'esborrany filtrat a la premsa, gràcies a aquella referència a l'Estat propi, pogués haver generat. «No demanem a ningú que sigui independentista, simplement que sigui demòcrata», va assenyalar el republicà. El president d'ERC va asseverar que «no hi ha res per sobre de la voluntat dels catalans».

MISSATGE DE DURAN / El seu soci a la federació de CiU i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va lamentar com Mas el no del PSC i va tuitejar: «En el vot del PSC al dret a decidir, que no vol dir independència, hi primen interessos de [Carme] Chacón a les primàries [del PSOE] per sobre de Catalunya». El va fer des de Xile, on representa Espanya com a president de la comissió d'Afers Estrangers del Congrés.

La tercera part, Joan Herrera ICV-EUiA, es va mostrar molt curosa per mantenir intactes els ponts amb el PSC. «Lluitarem per augmentar aquests 85 diputats», va dir, sabent que, en matèria nacional, ICV-EUiA només es pot situar un esglaó per sobre del PSC, si no vol ser titllada de fer seguidisme d'Esquerra Republicana. I si el PSC es planta, el marge per als ecosocialistes s'acaba. La mateixa lectura serveix per al PSC. Si no vol perdre, encara més, el flanc catalanista, només pot estar un pas per darrere d'Iniciativa. Es miren de reüll.

Com al Parlament basc, el gruix del front que s'oposa al sobiranisme (bategeu-lo com vulgueu) el formen els dos grans partits espanyols: PP i socialistes, a qui se suma Ciutadans. Mai fins ara l'alineació havia estat tan clara (segurament perquè la transcendència del debat va condicionar les estratègies). Per més que li pesés a la facció catalanista del PSC, representada per cinc diputats no votant ni una cosa ni l'altra per no desdenyar la declaració i «per no perjudicar més encara» el partit, el no majoritari i el discurs de Navarro -que va acusar CiU i Esquerra de «desvirtuar» el del dret a decidir a l'utilitzar-lo per emmascarar l'objectiu de la independència- va situar els socialistes en el bàndol que fins ara havien ocupat únicament el PPC i Ciutadans.

En total, els tres grups van sumar 41 vots en contra: els 15 socialistes, els 17 del PPC (dos diputats estaven malalts) i els 9 de Ciutadans, 20 més que en la votació d'octubre sobre la consulta. Llavors, el PSC, que tenia 28 escons, es va abstenir. Ahir, tant Alicia Sánchez-Camacho com Albert Rivera van donar la «benvinguda» a Navarro per, segons va agrair la presidenta dels populars, sumar-se «a la democràcia». Les bromes del sector sobiranista no van ser poques.

Tant la presidenta popular com el líder de Ciutadans van fer mèrits amb les seves dures intervencions per liderar el front unionista. La primera va seguir traient el fantasma de la por. Va alertar del cost que implicaria una Catalunya independent i, sobretot, va avisar que actuarà legalment contra una declaració «il·legal» si té conseqüències jurídiques. Tant ella com la resta de diputats del PPC es van aixecar dels seus escons després de votar, però abans de conèixer-se el resultat. Un gest estrident, però no l'únic. Rivera va proclamar que «el dret a decidir no existeix» i que, per tant, el que van fer ahir pels sobiranistes no va ser més que «teatre».

Vegeu el vídeo de la notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.