El Govern dinamita la immersió lingüística a l'escola catalana

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va alertar ahir de «l'ofensiva contra el català» que pretén posar en marxa elMinisteri d'Educaciómitjançant la seva nova llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que relega l'ensenyament d'aquesta llengua a les escoles a un mer «paper residual», va afirmar ahir a la nit Rigau. «Des del 1978, el català no havia estat tan menyspreat pel ministeri», va lamentar visiblement enfadada la titular d'Ensenyament, que va criticar que el Govern central hagi esperat «que passessin les eleccions autonòmiques per donar a conèixer les seves intencions» i dinamitar el model d'immersió lingüística a l'escola catalana.

L'esborrany de la llei, que va arribar ahir mateix a mans de la consellera, «és un text nou, absolutament diferent del que fins ara s'havia presentat a les comunitats autònomes i al Consell Escolar de l'Estat», va explicar Rigau. Així, la nova proposta estableix que el català passarà a ser una llengua de les denominades d'especialitat, fet que suposa situar-la darrere del castellà, de la primera llengua estrangera (les dues matèries troncals) i també de la segona llengua estrangera (que és assignatura específica).

¿Què suposa això? Doncs, entre altres coses, que es pot donar el cas que, per exemple, un col·legi decideixi que només imparteixuna hora de català a la setmanaals seus alumnes, va objectar la consellera.

PROVES EN LA LLENGUA MATERNA / A més a més, va denunciar Rigau, «el català deixa de ser llengua vehicular», ja que, segons l'avantprojecte de llei, «la prova de comunicació lingüística prevista en l'avaluació de les competències bàsiques de primària es portarà a terme, a partir d'ara, en la llengua materna de l'alumne», segons recull l'esborrany. «Això demostra el desconeixement que té el ministre de l'escola actual, perquè en aquests moments, almenys a Catalunya, hi ha unes quantes llengües maternes», va manifestar.

A secundària, la llengua i la literatura catalanes també seran matèries d'especialitat, com a primària. La proposta del ministeri que dirigeix José Ignacio Wert està formulada de tal manera que, segons entén la Generalitat, «hi ha la possibilitat que un estudiant obtingui el títol d'ESO o de batxillerat sense haver-se examinat de català, ja que se li dóna la possibilitat de fer-ho de l'altra assignatura d'especialitat».

El súmmum, va considerar Ri-gau, és que estableix que, a les comunitats amb dues llengües oficials, s'ha de donar un tracte equilibrat als dos idiomes com a vehiculars. «La consellera haurà de determinar en aquest sentit quines matèries s'imparteixen en cadascun dels idiomes i en quin percentatge». Mentrestant, per raó de la llengua vehicular «els pares podran escolaritzar els seus fills en centres privats, i correspondrà a l'Administració educativa sufragar les despeses d'escolarització», diu la proposta.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

VERSIÓ MINISTERIAL / Fonts del ministeri van considerar que l'esborrany enviat a les comunitats és simplement una proposta per al debat previst per avui a la Conferència Sectorial d'Educació i que es tornarà a escoltar a tots els consellers abans de fixar el text definitiu que es tornarà a enviar al Consell de Ministres i al Congrés per ser debatut a partir del gener.

Rigau, però, va discrepar: «Han canviat la filosofia i l'orientació del projecte que s'havia presentat, de manera que el procés per a l'aprovació de la llei hauria de començar una altra vegada des de zero. Almenys això entenen els serveis jurídics d'Ensenyament». La consellera va basar aquest argument en el fet que l'esborrany implica que «s'acaba amb elmodel d'escola catalana».