Setge al Congrés

El 25 de setembre vinent, coincidint amb el ple parlamentari, milers de persones pretenen envoltar el Congrés dels Diputats i no moure's d'allà fins a «aconseguir la dimissió del Govern, la dissolució de les Corts i de la Prefectura de l'Estat i l'obertura d'un procés de transició cap a un nou model d'organització política, social i econòmica».

Amb el descrèdit de la classe política batent rècords i els carrers calents per les retallades, la convocatòria, per la imatge que projecta, pel simbolisme de l'edifici i pel seu potencial desestabilitzador, posa els pèls de punta als dirigents dels partits majoritaris. Resulta un enigma quin impacte tindrà, i si es convertirà en un acte massiu com el del 15-M, però la imatge de les Corts d'un país al caire de la intervenció mentre són envoltades per una marea humana pot suposar, per al Govern, una escena de malson. La convocatòria també pot acabar diluint-se. Per ara, no ho sembla: gairebé 40.000 persones s'hi han apuntat a través de la xarxa social Facebook. Encara que una cosa és prémer un botó i, una altra, participar en una protesta d'aquesta classe.

METES AMBICIOSES / En l'estela del nord-americà Occupy Wall Street, la mobilització es diu Ocupa el Congrés. Però el que pretén és circumdar la Cambra i dispersar-se quan hagi aconseguit els seus molt ambiciosos objectius. Tot és una mica confús. El germen de la protesta es troba en el 15-M, però diverses organitzacions impulsores d'aquest moviment se n'han deslligat o l'observen amb recel. Tant l'assemblea general de Sol com la plataforma i l'associació Democràcia Real Ja (que són coses diferents) s'han desmarcat de la mobilització. Moltes assemblees populars, però, hi donen suport. Mentrestant, els convocants s'han mantingut a l'ombra. Diuen que n'hi ha uns quants que estan fitxats per la policia.

En el seu manifest, es presenten com un moviment «antineoliberal, anticapitalista, antipatriarcal i democràtic». Tot i aquests lemes, n'hi ha que han cregut veure la ultradreta darrere d'aquesta convocatòria. Per un costat, hi ha hagut grups d'aquesta ideologia que s'hi han adherit, i el manifest recorre diverses vegades a la paraula poble. «Som el poble, tenim raó i no pensem deixar-nos passar», diu l'escrit. Per un altre, la data coincideix amb una altra de bastant sinistra: el 25 de setembre de 1936 es va publicar un decret que prohibia l'activitat de partits polítics i sindicats. I finalment, expressions com «ocupa el Congrés» remeten en aquest país al cop del 23-F. Però la convocatòria, més que retrotreure a Tejero, té com a precedent més clar el que va passar al Parlament el juny del 2011, quan diversos diputats van ser insultats i agredits pels manifestants contra les retallades. Tot i així, aquella va ser una mobilització improvisada; aquesta fa mesos que es prepara.

Els impulsors d'Ocupa el Congrés, en qualsevol cas, assenyalen que són «pacífics» i que els dubtes sobre el seu pensament s'haurien de dissipar al llegir en el manifest expressions com «memòria històrica». El text va ser revisat fa pocs dies per ressaltar-ne el caràcter antifranquista. I aquest últim cap de setmana, en un nou senyal que la convocatòria va de debò, es va celebrar una reunió en què es va decidir que el moviment s'havia d'obrir més. Els promotors de la iniciativa, de fet, van cedir allà el seu lideratge.

Notícies relacionades

Les noves estratègiesde la galàxia ultra

La corrupció marca el pas

LA BASTILLA I LA SECESSIÓ / «Tal com està plantejada, la iniciativa és l'antesala d'un cop d'Estat», ha escrit a Twitter el diputat socialista José Martínez Olmos. El seu company de files Odón Elorza considera que «només servirà per reforçar l'autoritarisme i la cohesió de la dreta». A IU es discuteix si recolzar-la o no. Des d'ERC, Joan Tardà ha demanat que es defensi també el «dret de secessió». A ICV, Joan Coscubiela, que tampoc ha decidit si secundarà la protesta, considera que «les discrepàncies que aquesta mobilització ha suscitat dins del 15-M li resten eficàcia», però que «tot el que serveixi per conscienciar que la política ha de jugar el seu paper està bé». Preocupat perquè els manifestants caiguin en la «trampa populista de dir que tots els diputats som el mateix», es pregunta si és adequat convertir el Congrés en el «focus de la indignació».

BLINDATGE ABSOLUT / I al PP, de moment, s'ha optat per fer gairebé com si la protesta no estigués a tocar. Però el president de la Cambra, Jesús Posada, ho ha deixat ben clar. «És millor prevenir amb prou força perquè no hi hagi incidents, que no que hi hagi incidents i haver d'intervenir», va dir a Europa Press. Això significa, segons fonts d'Interior, que el blindatge serà absolut. La zona de seguretat, protegida per tanques i una amplíssima presència policial, inclourà no només el perímetre del Parlament, sinó també les illes de cases pròximes a l'edifici, i provocarà que tothom que vulgui entrar-hi hagi de presentar documentació que acrediti que resideix o treballa en aquests carrers, informaMayka Navarro.«El Congrés és inviolable. No es permetrà cap acampada», afegeixen les mateixes fonts ministerials.