Les retallades i les aliances amb el PPC erosionen l'empenta de CiU

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia a e-periodico.cat

Artur Mas va provar ahir el vertigen que produeixen els revolts i els girs a una velocitat endimoniada de la nova muntanya russa de Port Aventura. Oportuna al·legoria del seu dia a dia com a president. Als seus companys de viatge els va dir que esperava «sortir viu» de l'atracció, avisant-los: «Si no, haureu de convocar eleccions». Això d'ahir era una broma, però la hipòtesi d'uns comicis anticipats fa mesos que està en boca del cap del Govern. És l'as que guarda a la màniga per si Mariano Rajoy gira l'esquena al pacte fiscal o, encara pitjor, per si l'Estat intervé la Generalitat. Sense haver-se donat cap de les dues premisses, el Baròmetre Polític de Catalunya, elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, prevé Mas. CiU tornaria a guanyar unes eleccions àmpliament, però no aconseguiria una estabilitat més gran. És més, s'allunyaria de l'objectiu implícit de la convocatòria: esgarrapar els sis escons que la separen de la majoria absoluta.

Dos cops de destral a la despesa pública, la preparació d'una tercera tisorada i un idil·li parlamentari amb el PPC que deixa sense crèdit els flirtejos independentistes dominicals han restat força a la federació nacionalista, encara que la seva hegemonia en el mapa polític català no està en risc. La seva intenció de vot continua baixant i ja ha cedit més de quatre punts des del novembre del 2010, data de l'última cita amb les urnes. La novetat és que aquest retrocés progressiu comença a passar-li factura en termes d'escons. Si avui se celebressin eleccions autonòmiques, CiU podria perdre cinc o sis dels 62 diputats amb què compta. En conseqüència, el seu avantatge sobre el PSC també s'ha retallat, encara que el matalàs segueix sent molt còmode: 15,5 punts.

El desgast per la gestió de la crisi s'evidencia en l'opinió general que els catalans tenen del seu Govern. El 40,2% considera dolenta o molt dolenta l'actuació de l'Executiu i el 35,8% assenyala que no és ni bona ni dolenta. Les percepcions negatives provenen, sobretot, dels votants de l'esquerra, encara que un terç de l'electorat del PPC suspèn la tasca de CiU, malgrat que el seu partit ha contribuït a impulsar una bona part de les mesures anticrisi. La fidelitat de vot dels nacionalistes segueix sent alta (63%), però ha perdut pistonada en els últims mesos.

DADA INÈDITA / Però una altra dada explica millor el malestar: el 50,5% dels entrevistats sosté que Mas no està sent un bon president, mentre que el 41% defensa el contrari. És la primera vegada que un cap del Govern suscita més visions negatives que positives. El càrrec institucional també ajuda a erosionar l'auge de Mas com a líder polític. Torna a aprovar (5,1), però perd una altra dècima respecte al gener. En un any, ha perdut gairebé mig punt.

En aquest context, unes eleccions ara mateix perpetuarien la geometria variable de pactes de Mas, excepte que el líder de CiU es decantés per alguna de les tres opcions que, un altre cop, li garantirien estabilitat: el PSC, el PPC i ERC. L'única alteració al tauler de joc és que populars i republicans tornarien a intercanviar-se els llocs. La complicitat d'Alicia Sánchez-Camacho amb CiU en la retallada i la mateixa tisora de Rajoy són un llast per als conservadors. Podrien cedir cinc escons, encara que una aliança amb els nacionalistes seguiria sumant majoria pels pèls.

Mas també podria provar sort amb Esquerra, la gran beneficiada de l'enquesta. Els republicans es nodreixen de diverses fonts: atrapen la runa que es desprèn de CiU i absorbeixen una altra vegada l'independentisme disseminat entre laportistes i exlaportistes, objectiu estratègic del seu líder, Oriol Junqueras. El resultat: set o vuit diputats més i tercera força una altra vegada, gairebé com en temps del tripartit. A més a més, Junqueras s'aferra a la segona posició del rànquing de líders, aprova i empata amb Mas (5,1). Després de la dura caiguda del 2010, el vot a ERC presenta ara el nivell de fidelitat més alt entre els principals partits.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Els socialistes miren d'esquivar l'amenaça d'eleccions anticipades. I és que, en proporció, en sortirien més malparats que CiU. Segons l'estudi, el PSC ha despertat de la seva letargia, aconsegueix frenar la caiguda i fa un primer tímid pas endavant: un punt i mig més que el gener passat i la possibilitat de sumar l'escó número 29. Només un més. Exigu botí en comparació amb el que aconsegueix la resta de l'esquerra, i amb el terreny que deixen lliure els nacionalistes i el PPC. El líder, Pere Navarro, no acaba de consolidar-se i suspèn per segona vegada (4,8).

El rival del PSC a mà esquerra, ICV-EUiA, conserva una bona salut i, com ja es reflectia al gener, sumaria tres nous escons. A mà dreta, la baixada del PPC catapultaria Ciutadans fins als cinc diputats, xifra que els obriria les portes del grup parlamentari propi. Els antinacionalistes atresoren afectes indestructibles: la fidelitat de vot és del 100%.