Anar al contingut

La crisi de l'euro

La taxa Tobin comença a guanyar adeptes en el si del G-20

El milionari Bill Gates exerceix com a defensor de l'impost a Cannes

Sarkozy agraeix el suport de l'Argentina i el Brasil per gravar les transaccions

ROSA MARÍA SÁNCHEZ / CANNES

De mica en mica, la taxa sobre les transaccions financeres que propugna la zona euro comença a obrir-se pas entre els líders del G-20. No és moment de llançar les campanes al vol però representants d'un centenar d'organitzacions no governamentals (oenagés) convidades a participar en la cimera dels 20 països més rics i emergents del món van expressar ahir la seva esperança en el pas endavant que pot significar la cimera de Cannes, malgrat estar abduïda pels problemes de Grècia i l'euro.

Amb l'anomenada taxa Tobin es busca que el sector financer contribueixi a la sortida de la crisi i al desenvolupament dels països més desafavorits. La seva aplicació s'ha convertit en el símbol dels que reclamen del G-20

que sigui alguna cosa més que un fòrum per salvar el capitalisme i les institucions financeres, que és com es percep entre els moviments antiglobalització. D'aquí ve que la figura de Robin Hood (el bandit que robava als rics per repartir-ho entre els pobres) s'hagi convertit en icona de l'impost.

El gir que suposa la cimera de Cannes és que ja no es jutja imprescindible el consens de tots els membres del G-20 com a condició prèvia per aplicar la taxa sobre les transaccions financeres internacionals.

França i Alemanya -que impulsen aquesta iniciativa juntament amb la mateixa Comissió i el Parlament europeus i països com Espanya- creuen ara que és suficient comptar amb un grup representatiu de països per «obrir camí». Aquest enfocament permet passar per alt el rebuig a la taxa que professen EUA, Regne Unit, Xina, Canadà, Japó i Austràlia. El president francès va informar ahir de l'actitud positiva expressada pel Brasil i l'Argentina i va confiar que aviat es constituirà «un grup de països per liderar aquest assumpte». «És un bon pas», van valorar els representants de les oenagés. «Pas a pas anem avançant en el consens perquè la taxa pugui ser aplicada globalment», va valorar la ministra espanyola Elena Salgado.

EQUÍVOC AMB OBAMA / La taxa Tobin va trobar ahir un inesperat i potent aliat en la persona del multimilionari Bill Gates. El fundador de Microsoft va participar en la cimera de Cannes com a convidat especial del president Sarkozy per presentar un informe sobre el finançament del desenvolupament que inclou l'aplicació d'una taxa financera. Segons Gates, una petita taxa del 0,10% sobre les transaccions d'accions o del 0,02% en les de bons reportarien 48.000 milions d'euros als països del G-20 o 9.000 si només s'apliqués als països europeus més grans. Una aplicació més àmplia reportaria de 100.000 a 250.000 milions de dòlars, segons el milionari.

Va ser el mateix Sarkozy qui va sembrar la confusió sobre un possible suport de Barak Obama a aquesta taxa. En una compareixença conjunta Sarkozy va afirmar que creia haver trobat amb el líder americà una «comuna anàlisi sobre com aconseguir que el món de les finances contribueixi a resoldre la crisi actual». L'equívoc va ser de tal dimensió que la Casa Blanca es va veure obligada a puntualitzar. «El president comparteix els objectius que la cancellera Merkel i el president Sarkozy tenen de garantir que el sector financer contribueixi amb una quota apropiada a la resolució de la crisi», va explicar el conseller de la Casa Blanca, Michael Froman.

L'ÀMBIT / Però entre la UE i els EUA existeix una diferència d'«enfocament». Mentre que els EUA proposen una taxa per als grans bancs, Brussel·les reclama una taxa a les transaccions financeres que podria recaptar 55.000 milions d'euros a l'any només a la UE, va aclarir Froman.

Temes: Taxa Tobin