anàlisi

Ferran Mascarell, 'pas mal'

2
Es llegeix en minuts
Joan Tapia
Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

Tenim Govern. Potser no és «el dels millors», però és correcte. La CiU de l'excel·lència, amb Andreu Mas-Colell, gran economista tot i que potser troppo Harvard, però flanquejat per Lluís Recoder, l'exitós alcalde de Sant Cugat, i pel pràctic Xavier Mena (Esade). La CiU pactista amb la democristiana Joana Ortega a Governació i Relacions Institucionals (carrera meteòrica), i Irene Rigau (pacte d'educació). La CDC sòlida amb l'experiència de Felip Puig (per corregir Saura) i els joves acompanyants del desert (Quico Homs i Germà Gordo després del misteri Madí) per impulsar Presidència.

La resta sona una mica mediocre amb l'excepció SEnDxocSEnD del fins ahir socialista Ferran Mascarell. Fitxar Mascarell indica que la CiU inicial de Mas no s'assembla a la final de Pujol (tot i que Pujol va posar l'esquerrà Laporte al seu primer Govern). Cultura no és un gran departament, però és emblemàtic. Amb Mascarell, Mas fa una cosa semblant a Sarkozy quan va posar el socialista Bernard Kouchner al capdavant d'Exteriors. Perquè Cultura és a Catalunya el mateix que el Quai d'Orsay a París: voluntat de ser i pesar. I Mascarell és lluny del pujolisme confessional. Hi ha voluntat d'obertura, d'ocupar el terreny central, encara que molesti el sector Pastorets. Mascarell no ha estat la primera opció. Mas no dubta a temptejar el mercat abans de comprar. I Mascarell el centra i el

reforça.

Una lliçó de Mas

És una traveta al PSC. Guanyada a pols. Dins de l'entorn Mascarell, consideren que el van fer conseller el 2006 per fer-lo fora de l'ajuntament i que Hereu tingués el camp lliure quan Clos se'n va anar a Madrid. I no entenen el gèlid acomiadament posterior per donar el càrrec a ERC. Ara el PSC haurà d'aguantar el xàfec: el que volien que fos el nou número dos d'Hereu canvia de bàndol. Però a mitjà termini no és dolent. Fixa més els límits de Mas en el camp sociovergent i Mascarell pot canviar de bancada, però no de cosmovisió. Té partida de naixement maragallista, bandera roja i fins i tot alguna cosa de gauche divine.

Notícies relacionades

Per a Mascarell és una reparació. El van menystenir i ara els contraris el premien. I ningú pot criticar l'ambició. Nicaragua no va valorar que no es governa un país amb l'obediència fèrria i la disciplina telefònica amb què es controla un partit. L'identitari Mas els ha donat una lliçó.

A Catalunya hi ha gent que respira en més d'una salsa. I al catalanisme cultural de CiU i el PSC l'uneixen diferents vincles. Espanya n'ha de prendre nota. Eduardo Serra va ser secretari d'Estat de Defensa amb Alberto Oliart (UCD) i amb Narcís Serra, i ministre amb Aznar. Sarkozy ha apostat (tres anys) perquè el socialista Kouchner fos la veu de França. Ara Mascarell és el nostre Serra (Eduardo). O el nostre Kouchner. Pas mal.