I Sísif va aconseguir seure al cim

Sísif aconseguia arrossegar una enorme roca fins al cim de la muntanya, però una vegada allà la pedra rodava pel pendent fins a la vall.

La condemna de Sísif consistia a tornar a portar-la fins al capdamunt, des d'on ella queia una vegada i una altra. Artur Mas, autèntic Sísif de la política catalana, va aconseguir ahir, en el seu tercer, últim i agònic intent, un triomf incontestable. Aquesta vegada ha aconseguit un excel·lent resultat -molt millor que el dels seus predecessors al conquistar la presidència (Jordi Pujol, 43; Pasqual Maragall, 42, i José Montilla, 37)- i, per fi, el poder.

El nou Govern serà, doncs, com no s'ha cansat de demanar el líder de CiU, un Govern fort. Els ciutadans

-que han anat a les urnes més del que es pronosticava- han decidit evitar un nou Executiu de coalició fruit de complicats equilibris i improvisades alquímies. Els ciutadans han atorgat també un triomf ampli a la federació nacionalista perquè saben que el que té al davant Mas serà de tot menys un camí de roses.

Notícies relacionades

Montilla renunciarà a liderar el PSC després de pilotar-ne la transició

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

No ho serà en absolut (una altra vegada la maledicció de Sísif). Mas començarà el seu mandat amb un pressupost prorrogat i una Generalitat angoixada pels deutes. A més a més, l'economia espanyola, amb la catalana, està sota el focus dels mercats internacionals, que en qualsevol moment podrien agreujar la delicadíssima situació. Mas necessitarà el Govern dels millors que s'ha compromès a formar, i molt més que això. CiU ha d'entendre que ha rebut el vot de molts ciutadans que, senzillament, consideren que és la millor opció possible en aquest moment històric concret, però que no necessàriament comparteixen tots els seus postulats ideològics i les seves propostes polítiques. Els nacionalistes hauran de governar no només per als seus, sinó per a tots, si volen conservar un capital de confiança que, en part, és prestat. Si CiU creu que l'àmplia majoria rebuda suposa que Catalunya s'ha convertit tota ella en convergent, s'equivocarà greument i no prestarà un bon servei al país.

S'espera que el PSC i ERC pateixin fortes convulsions internes arran dels resultats obtinguts ahir. Sigui com sigui, aquestes dues formacions també han d'actuar amb responsabilitat, generositat i autèntic sentit de país. Sobretot el PSC. Des del meu punt de vista, resultarà extremadament important el tipus de lectura que el nucli dur del partit faci del que va passar ahir. Si els socialistes catalans renuncien a la centralitat i rebutgen qualsevol diàleg i col·laboració amb el Govern de CiU en aquest moment incert, no solament s'equivocaran de mig a mig, sinó que les conseqüències per als catalans i per a Catalunya poden esdevenir tremendament greus.