Els candidats canten

Conèixer els candidats a la presidència de la Generalitat a través de les cançons que han marcat la seva vida. Aquesta és la idea de la sèrie especial del programaBanda sonoraque BTV emet a partir d'avui fins al 26 de novembre (a les 21.30 hores). Cada un dels candidats ha seleccionat una sèrie de melodies (al quadro adjunt n'hi ha algunes de reproduïdes) i a partir d'aquestes rememora davant de les càmeres diversos moments del seu passat que, per una raó o altra, estan vinculats a aquestes músiques.

El primer convidat és Albert Rivera, que entre altres títols ha triat, coses de l'edat,Sufre mamón, d'Hombres G. Si la seva elecció és discutible com a declaració programàtica (¿Sufre mamón?), la de Joan Herrera no admet dubtes. Escull un clàssic delhit parade kumbaià (Cal que neixin flors a cada instant, del primer Lluís Llach), una fita del cançoner revolucionari iberoamericà (A Cochabamba me voy, de Víctor Jara) i un incontestable himne del moviment pels drets civils (I wish I knew how it would feel to be free, de Nina Simone). Com veuen, fins i tot el seu iPod és d'esquerres.

El PP, amb Lennon

La selecció d'Alicia Sánchez-Camacho té, com era de preveure, un caire molt menys ideològic. I això que hi surt John Lennon, però la cançó que la candidata del PPC tria d'entre les seves ésWoman, una d'aquelles emotives odes a la vida familiar que l'exbeatleva incloure en l'últim disc que va publicar en vida,Double fantasy. Més curiosa resulta la presència delViva la vidade Coldplay, no tant per la peça en si com per la circumstància que és la cançó amb què ERC tanca tots els seus mítings en aquesta campanya.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El líder republicà, Joan Puig-cercós, passa del crit primigeni de Raimon (Jo vinc d'un silenci) al pop noucentista de Manel (Els guapos són els raros, una altra declaració programàtica), passant pelCosmic girlde Jamiroquai, un trencapistes que els anys 90 devia fer estralls a les discopubs del Ripollès.

De manera sorprenent, tant José Montilla com Artur Mas trien cançons de Creedence Clearwater Revival, un grup imbatible que es va enfonsar quan va abraçar la democràcia interna, com passa amb alguns partits polítics. El president revela la seva inclinació pels setanta quan esmenta també Supertramp i elMediterráneode Serrat, aquell clàssic de les enquestes. I Mas salta sense despentinar-se del folk per a criatures del malaguanyat Xesco Boix al ritme discotequer dels Bee Gees.