Anar al contingut

L'ORIGEN DE L'OPERACIÓ ANTICORRUPCIÓ

Suborns i extorsió per la gestió del servei d'escombraries d'Oriola

MARIA JOSEP SIERRA

La investigació judicial que avui ha culminat amb la detenció, entre altres, del president de la Diputació d'Alacant, el popular José Joaquín Ripoll, es remunta al 2007 quan l'empresari Ángel Fenoll, vinculat al PP, va denunciar l'existència d'un presumpte suborn en la contracta de les escombraries d'Oriola. L'industrial, que aspirava a gestionar aquest servei, va entregar com a prova una gravació en DVD. Després d'investigar el cas, la Fiscalia Anticorrupció d'Alacant va ordenar arrestar Fenoll i cinc persones més per un presumpte delicte de suborn i extorsió.

Els registres policials de llavors van proporcionar informació de diversos casos de suborn a casa de l'industrial alacantí, que avui ha estat detingut amb el seu fill. Tots els detinguts van quedar en llibertat un mes més tard després de pagar fiances d'entre 30.000 i 100.000 euros. El cas està encara sota secret sumarial. Aquest va ser el motiu que Ripoll deixés desert el concurs de la contracta de residus de la Vega Baixa fins fa un any, quan va adjudicar el servei a una UTE formada per l'empresari Enrique Ortiz, presumptament relacionat amb la trama Gürtel, i una filial de Ferrovial.

El cas Cartagena

Ángel Fenoll, contractista de nombroses obres a Oriola i que durant molts anys va aconseguir la contracta de residus --i que, segons denuncien fonts de l'oposició a l'ajuntament, la segueix tenint a través d'altres empreses-- va estar implicat en el famós cas Cartagena. L'exconseller d'Obres Públiques del Govern d'Eduardo Zaplana, Luis Fernando Cartagena, va ser condemnat per apropiar-se del donatiu de 49.000 euros que li havien donat unes monges quan era alcalde d'Oriola. El seu amic Fenoll, que li va confeccionar factures falses com a coartada, va ser condemnat per falsedat.

José Joaquín Ripoll, que lidera l'últim reducte zaplanista a València, ha mantingut durs enfrontaments amb l'equip de l'actual president autonòmic, Francisco Camps, amb qui ha estat molt crític pel cas Gürtel.