POLÈMICA PER LES MEMÒRIES DEL FUNDADOR DE CDC
Les revelacions de Pujol sobre la preparació del 23-F irriten Múgica
L'actual Defensor del Poble atribueix el relat a la "fecunda inventiva" del polític nacionalista
Gairebé tres dècades després que el tinent coronel Antonio Tejero assaltés el Congrés dels Diputats comandant uns 200 guàrdies civils, el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 segueix sent un fecund generador de controvèrsies polítiques i personals.
La més recent ha estat desencadenada per la publicació del segon volum de l'autobiografia de Jordi Pujol, Memòries. Temps de construir (Proa / Destino), en què l'expresident de la Generalitat revela que sis mesos abans del motí l'exdirigent socialista Enrique Múgica, actual Defensor del Poble, li va plantejar la possibilitat de forçar la dimissió d'Adolfo Suárez i posar al capdavant del Govern un militar "de mentalitat democràtica". Múgica va titllar el relat d'"ocurrència inventada".
L'episodi, no obstant, no era desconegut (de fet, ja havia estat narrat, amb més o menys detall, en llibres com El virrei, de José Antich, i El 23-F a Catalunya, d'Andreu Farràs i Pere Cullell): l'últim diumenge d'agost del 1980, Enrique Múgica, que aleshores presidia la comissió de Defensa del Congrés i era membre de l'executiva federal del PSOE, va visitar Pujol a Premià de Dalt i, en el transcurs d'una conversa de dues hores, li va exposar la necessitat d'apartar Suárez de la presidència del Govern per salvar la democràcia.
Molta pressa
Aquesta versió dels fets havia estat validada en termes generals pel mateix Pujol en diverses ocasions, però l'expresident no havia volgut mai confirmar públicament la identitat del seu interlocutor en aquella trobada ("una persona de l'entorn socialista", havia apuntat). Fins ara.
En el segon volum de les seves memòries, que repassa el període comprès entre el 1980 i el 1993 i que ahir mateix va arribar a les llibreries, Pujol sí que cita el nom d'Enrique Múgica i assegura que l'exdirigent del PSOE li va preguntar com veuria la substitució de Suárez per un militar. Pujol assegura haver manifestat un "desacord total". I afegeix que aquella visita li va fer veure que els socialistes, "o una bona part dels socialistes", tenien "una pressa molt gran per arribar al poder".
Les revelacions del fundador de Convergència no li han agradat gens ni mica a Múgica, que ahir, en una entrevista a Radio Euskadi, les va qualificar d'"ocurrència inventada". El Defensor del Poble va admetre que, en tant que membres de la comissió de Defensa del Congrés, ell i Pujol van parlar de temes militars "en reiterades ocasions".
"Però d'aquí a dir 30 anys després que jo li vaig proposar això -–va afegir-–, es tracta d'una inventiva que en el senyor Pujol sé que és fecunda". I va coronar el desmentiment apuntant que el líder nacionalista ha fet aquesta acusació "en un moment en què el partit que ell va fundar està fora de la Generalitat".
Un dinar a Lleida
A més de rememorar la trobada amb Múgica a Premià de Dalt, Pujol al·ludeix en les memòries a un dinar "que pel que es veu havien celebrat a Lleida Armada i alguns dirigents socialistes catalans i espanyols" en què "van parlar de la conveniència que Suárez se n'anés".
Aquest dinar, que també apareix destacat en l'esmentada monografia de Farràs i Cullell sobre el cop a Catalunya i en el llibre recent de Javier Cercas sobre el 23-F, Anatomía de un instante, va tenir lloc el 22 d'octubre de 1980 a casa de l'aleshores alcalde de Lleida, Antoni Siurana, i hi van assistir Enrique Múgica, Joan Reventós i el general Alfonso Armada, que aquells dies exercia de governador militar de la província.
Notícies relacionadesPoc abans que Armada deixés Lleida per assumir el càrrec de segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, va assistir a un sopar que Pujol va organitzar al Palau de la Generalitat per als governadors militars de les províncies catalanes.
Era el 9 de febrer de 1981, poc abans de la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. Pujol explica en el llibre que, en un moment de la vetllada, Armada li va comentar a la seva dona, Marta Ferrusola: "¿Sap què, senyora? No crec que Calvo Sotelo arribi a ser president". Alfonso Armada va ser condemnat a 30 anys de presó per haver participat en el cop del 23-F.
