Anar al contingut

CANVI NORMATIU

La Vall d'Aran exigeix que se la reconegui com una "realitat nacional"

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
VIELLA

El que no va aconseguir Catalunya en l'última reforma de l'Estatut --ser reconeguda com a nació--, espera aconseguir-ho la Vall d'Aran amb la nova llei especial de la comarca, presentada al públic aquesta setmana. Els tres grups polítics del Consell General d'Aran --els socialistes d'Unitat d'Aran (UA), Convergència Democràtica Aranesa (CDA) i el Partit Renovador d'Arties i Garòs (PRAG)-- han consensuat un es-

borrany en el qual reclamen a les institucions catalanes que reconeguin la vall com a "realitat nacional amb entitat pròpia". També demanen crear una autoritat lingüística aranesa, formar una vegueria pròpia --diferent de la de l'Alt Pirineu-- i, sobretot, assumir l'autogestió dels seus impostos.

La proposta de llei del règim especial, que serà enviada a la Generalitat perquè en revisi el contingut i li doni tràmit parlamentari, estableix, en l'article 3 del preàmbul, que "els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen Aran com una realitat nacional amb una entitat pròpia, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles". En el mateix punt també es diu que Aran és una "comunitat política i entitat de naturalesa territorial", on l'autogovern exerceix "funcions pròpies del Govern de la Generalitat" i funcions de l'Administració local.

COMISSIÓ BILATERAL

El document reclama la constitució d'una comissió bilateral entre la Generalitat i el Consell General d'Aran i reivindica la creació d'un fons de cooperació específic per a la vall pirinenca en els pressupostos autonòmics. També preveu que el Consell General pugui "proposar al Parlament de Catalunya l'establiment de tributs propis d'Aran, sempre que no s'incorri en duplicitat impositiva". D'aquesta manera, segons el que recull l'esborrany, s'aconseguirà una "suficiència de recursos per al Consell General". L'objectiu és crear un model propi de finançament i, per tant, garantir l'exercici adequat de l'autogovern, va explicar ahir un portaveu del Consell.

Una altra petició que pot generar controvèrsia és la negativa dels aranesos a formar part de "cap altra divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ella mateixa".