Els liberals i les herències

Parodiant Marx podem dir que un fantasma recorre Espanya: l'abolició de l'impost de successions. La liberal Esperanza Aguirre ho equipara a la modernitat i diverses autonomies governades pel PP, començant per Madrid i València, han passat de les paraules als fets. A Catalunya el nou tripartit vol alliberar de l'impost el 80% de la població --els menys privilegiats-- i eliminar-lo per a les vivendes d'un valor cadastral de fins a 600.000 euros. Hi ha dues raons. Una de pragmàtica, la competència fiscal entre comunitats autònomes. L'altra de fons: en la pràctica, des de l'època de Solchaga com a ministre d'Economia, els propietaris d'empreses familiars --encara que siguin molt rics-- no paguen impostos de successions. Un lobby eficaç muntat per Alavedra va esgrimir la necessitat d'evitar la venda obligatòria d'empreses en el moment successori.

Amb tot, aquest impost recapta a Catalunya més de 600 milions d'euros. Si se'n perd una part, s'hauran d'apujar altres impostos, o disminuir les despeses. Però el fons de la qüestió és si realment és modern i liberal eliminar l'impost de successions, ja sigui de cop, o de forma gradual, com pregonen, respectivament, els liberals tipus Aguirre o Fernández Teixidó. La resposta és més aviat negativa. L'impost progressiu sobre successions redistribueix i no grava el creador de riquesa --útil per a la societat-- sinó l'hereu. I solament un pensament aristocràtic, precapitalista, pot sostenir que els fills dels que han sabut crear riquesa seran, al seu torn, uns esforçats empresaris.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per això la liberal Amèrica del Nord ha estat un dels països amb un impost de successions més elevat. Allà l'alta imposició ha afavorit --amb les seves desgravacions-- la creació d'un pròsper firmament de fundacions privades --la Rockefeller i tantes altres-- que han contribuït a l'esplendor del sistema americà. Es pot estar en contra de gravar l'herència des de posicions neocon, com ara Bush. O des d'una concepció patriarcal de la propietat. Però no des del liberalisme anglosaxó o schumpeterià la base del qual és l'ètica protestant de l'esforç personal.

A Europa també hi ha hagut liberals que han advocat fins i tot per l'abolició de l'herència. És el cas de J. J. Servan-Schreiber, autor d'El desafío americano, que va refundar el partit radical com a alternativa al socialisme de màxims de Mitterrand. I entre nosaltres, el 1976, un dinàmic i enriquit constructor, més tard president de la Cambra de Comerç, Josep Maria Figueras, va fundar un fugaç partit liberal català, que defensava tant l'economia de mercat com la conveniència de gravar fortament les herències. Amb tot, potser caldria que el centredreta recordés algú tan rabiosament individualista i liberal com Figueras.