El calvari familiar darrere d'una mort fantasma

Manuela Díaz Jiménez (Alcaudete, Jaén, 1948-Quintana Roo, Mèxic, 2017) no havia sortit mai d'Espanya fins al juny de l'any passat. Era una dona activa, viuda i mestressa de casa a Parets del Vallès: als seus 69 anys, es mantenia amb una pensió de 600 euros. Al cobrar uns 10.000 euros d'una herència familiar, les seves dues germanes la van convèncer per fer juntes un viatge turístic a Mèxic amb la filla (16 anys) d'una d'elles. Seria la primera i última vegada que agafaria un avió.

El 27 de juny del 2017, un dia després d'aterrar a Mèxic i allotjar-se a l'hotel Grand Bahía Príncipe Tulum, les quatre dones van decidir fer una excursió a Playa del Carmen, un dels principals destins turístics de la zona, al sud de Cancún. Des de l'hotel els van recomanar agafar un autobús de línia que parava davant mateix de l'establiment, a la carretera Cancún-Tulum.

Al tornar de l'excursió, el bus les va deixar a l'altra banda de la via, que té tres carrils d'anada i tres de tornada, separats per un estret illot amb gespa i sense pas zebra pròxim. Eren les 20.00 hores mexicanes quan, a l'estar a punt de travessar els segons tres carrils per arribar a l'hotel, “una ranxera sense llums va aparèixer del no-res, va donar un cop de volant i va envestir Manuela”, segons va explicar una de les seves germanes, Mercedes, als fills de la víctima.

Mercedes, la seva germana -la petita- són els únics testimonis dels fets i es desconeix tota la resta: no hi ha atestat policial ni es va obrir investigació. Com a causa de la mort oficial, el certificat de defunció, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, parla d'“hemorràgia intracranial, fractura de crani i traumatisme cranioencefàlic” arran d'un “accident a la carretera”. Res més. Els fets, ara bé, encaixen en el que a Mèxic es coneix popularment com a carros fantasma: carros fantasmacotxes que surten del no-res, atropellen –a vegades sota els efectes de l'alcohol i a molta velocitat- i fugen. Sense anar més lluny, al desembre una turista canadenca va ser atropellada a la mateixa carretera que Manuela.

Una repatriació traumàtica

Després de mesos de dolor, la família de Manuela explica ara l'experiència d'una repatriació tan caòtica com traumàtica. “Sort que les despeses ens les ha cobert l'assegurança de decessos que tenia contractat

Manuela, si no les hauríem hagut de sufragar nosaltres [tal com informa el consolat]. Tot i així, ha sigut una autèntica odissea”, sosté Bernabé Guerrero (Parets del Vallès, 1975), gendre de Manuela, que s'ha encarregat de les àrdues gestions.

“Al principi tot eren pegues sobre l'avió, i després el certificat de defunció ens va arribar erroni: en comptes de tipificar la incineració, com havíem demanat des del principi segons la voluntat de Manuela, posava que el cos s'exhumaria”, apunta Guerrero. Aquí va començar el gran calvari: la funerària li va dir a la família que o el certificat correcte arribava en el termini d'un mes a partir de la mort, o haurien d'exhumar el cos i fins passats 5 anys no el podrien incinerar.

“Gràcies a l'Ajuntament de Parets, que ens va ajudar en tot moment, la funerària va aguantar el cos un dia més del previst, i el certificat corregit, per al qual vam haver de pagar 1.600 euros [via advocada contactada a través del consolat], va arribar a les 4 de la matinada d'aquell mateix dia”, sospira María José Báez (Badalona, 1971), filla de Manuela.

“Fan negoci”

A més de la qüestió documental, el cos, una vegada va arribar a Barcelona, va tornar a Madrid per una negligència i el van haver de tornar a portar en un altre avió. Des de l'aeroport de Barcelona es van disculpar amb la família.

Preguntats per la falta d'investigació del cas, els germans Báez Díaz tenen multitud de sospites i incerteses. “No entenc per què els van dir que agafessin un autobús de línia, perquè quan jo hi vaig anar de viatge de nuvis deien que estava totalment prohibit”, diu David Báez (Santa Coloma de Gramenet, 1978), fill de Manuela. “Estàvem desesperats, no sabíem què fer. El problema és que a les agències de viatges d'aquí no els interessa informar del que hi ha en aquests països per seguir tenint clients”, denuncia Jennifer Báez (Santa Coloma de Gramenet, 1976), tercera filla de Manuela.

Per la seva part, Bernabé Guerrero afirma: “jo no crec que l'hotel o el bus de Mèxic estiguin compinxats en res, però sí que no s'investiga perquè no interessa; perquè quan hi ha l'accident, s'activen una sèrie de mecanismes mitjançant els quals des d'allà fan negoci. Quan vaig preguntar al consolat per què no s'investiga, em van dir: ‘Mèxic és molt bonic, però té aquestes coses’”.

La relació amb el consolat

Guerrero explica que el cònsol espanyol a Mèxic, José Pintor, li va proposar, per agilitzar els tràmits, incinerar el cos a Mèxic. La família, no obstant, s'hi va negar perquè “per dignitat, volíem poder 

acomiadar-nos de la nostra mare”,  consideren els tres fills.

Notícies relacionades

Extingit un incendi a l’AP-7 entre Parets del Vallès i Montmeló

Parets activa una campanya per abordar les agressions masclistes durant la Festa Major

La família diu que s'ha sentit “indefensa” i “sola” davant la mort a Mèxic de Manuela Díaz. “Amb els impostos que paguem, el consolat del nostre país hauria d'estar per a alguna cosa més que per passar-nos el contacte d'una advocada mexicana, per exemple per procurar que s'investigui. Si no, ¿qui ho fa?”, es pregunta Bernabé Guerrero. Fonts de l'Oficina d'Informació Diplomàtica s'excusen que en aquest tipus de casos el consolat no demana de motu propio l'atestat ni que s'investigui, sinó que “és la família la que ho ha de demanar perquè es tramiti”, cosa que els Báez Díaz ratifiquen que va passar.

“Per si passa una altra vegada, volem que la gent sàpiga que aquest tipus d'atropellaments són més comuns del que ens pensem”, conclou Jennifer Díaz, a qui reafirma el seu germà David: “No ens expliquem com pot ser que no s'hagi investigat. A sobre que maten la teva mare, et trobes més sol que la una”.