Parets aprova afegir 3 afusellats pel franquisme a una querella oberta a Argentina

Se sumen a les altres dues causes d'excàrrecs electes afegits a la querella el 2016

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / PARETS DEL VALLÈS

El plenari de l'Ajuntament de Parets del Vallès va aprovar una moció que demanava l'ampliació de la Querella Argentina contra crims del franquisme.

En aquesta es demana incloure a la causa oberta al Jutjat Central número 1 de Buenos Aires l'ex alcalde de Parets Amadeu Pagès i els ex regidors republicans Amadeu Ramon i Esteve Seguer, afusellats entre 1939 i 1941 pel franquisme.

La moció, presentada per Ara Parets ERC, va ser aprovada amb el vot favorable de tots els partits a excepció de Ciutadans, que es va abstenir.

Ja el novembre de 2015 s'havia aprovat, a proposta del mateix partit, l'adhesió a la querella contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament dels alcaldes de Parets, militants d'ERC, Antoni Arimon i Joan Brunat.

 

 El text aprovat demana que l'Ajuntament modifiqui el pressupost municipal de 2017 i adjudiqui una partida per assumir la defensa jurídica dels cinc electes de Parets.

Fonts de l'Ajuntament asseguren que, més enllà d'aprovar la moció, està previst fer efectiva la modificació i dotar de recursos econòmics la proposta.

DIGNIFICAR LA MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA

Els tres van ser sotmesos a judicis sumaríssims pel fet d'haver defensat la Segona República i haver estat càrrecs electes durant aquesta.

Esteve Seguer i Amadeu Ramon eren, els dos, militants de la UGT i regidors de l'ajuntament en representació de la indústria tèxtil La Linera. Van ser afusellats al Camp de la Bota de Barcelona el 1939.

Pel que fa a Pagès, fonts d'ERC expliquen que va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes en nom de la CNT des de la seva constitució el juliol del 36. Després, l'octubre del mateix any va ser nomenat alcalde, càrrec que va ocupar fins a 1937.

L'octubre d'aquell any va ser mobilitzat al front de guerra fins que el 31 de desembre de 1938 el van detenir i el van fer pres a La Bisbal de Falset. D'allà el van traslladar al camp de concentració de Corbán i posteriorment a la presó La Tabacalera de Santander.

El 1941 va ser afusellat al Camp de la Bota, el mateix destí que altres més de 1700 persones entre els anys 1939 i 1953.

UN MONUMENT PER NO OBLIDAR

Notícies relacionades

Des d'Ara Parets ERC exposen que a l'actualitat també s'està negociant amb l'ajuntament la construcció d'un monument per dignificar la memòria dels cinc afusellats i d'altres tres antics regidors que van morir a l'exili després de passar per camps de concentració.

Es tracta de Forns Ninou i Pere Xicota Alvárez, els dos morts al camp de concentració de Gusen-Mauthausen el 1941, i Jaume Massaguer, mort a l'exili a la localitat francesa de Marne.