Pactes després del 28M Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Farà ERC alcalde Collboni?
Tot dependrà de si s’imposa la lògica llargterminista d’Oriol Junqueras, una perspectiva més presentista del president Pere Aragonès o una lògica més personal, la d’Ernest Maragall
Xavier Trias ha guanyat les eleccions a Barcelona, si s’entén per guanyar com quedar en primera posició. Passa, no obstant, que en un sistema de matriu parlamentària com el nostre, en realitat, no sempre qui guanya les eleccions acaba formant govern, ja que això depèn de qui sigui capaç d’aconseguir una majoria absoluta. En les eleccions locals, per conjurar la repetició dels comicis que sí que pot donar-se en altres nivells de govern, si cap partit o coalició aconsegueix la majoria absoluta queda investit automàticament com a alcalde el candidat de la força més votada. Aquesta circumstància dona certa tranquil·litat al vencedor dels comicis sempre que no hi hagi una majoria alternativa. I tot i que Xavier Trias des de la nit electoral s’ha considerat alcalde, el cert és que existeix, com a mínim, una majoria ideològicament connectada i viable formada per PSC, Comuns i ERC que podria donar l’alcaldia al socialista Jaume Collboni. I si aquesta possibilitat ja es va començar a intuir quan Collboni va anunciar que no renunciava a res i quan Colau va exhortar el PSC i ERC a parlar, l’avanç de les eleccions generals per part de Pedro Sánchez no fa més que reforçar els incentius, tant materials com simbòlics, existents en favor d’aquesta possibilitat, encara que des d’alguns àmbits d’ERC s’hagi negat aquesta possibilitat.
Incentius
Per al PSC suposaria recuperar una plaça històrica i consolidar la seva hegemonia a les capitals de província catalanes, mentre que per a Pedro Sánchez significaria exhibir almenys una bandera vermella a la segona ciutat d’Espanya, després de la dolorosa pèrdua de Sevilla. I, a més, en un context d’alta incertesa, disposar de Barcelona seria una font elevadíssima d’incentius selectius que permetria al PSC (i al PSOE) una còmoda pista d’aterratge per a molts dels seus càrrecs al Govern central per esquivar amb més comoditat una eventual travessia pel desert. Als Comuns, malgrat estar en una posició subordinada, els permetria mantenir el relat de les bondats d’una coalició d’esquerres, una certa continuïtat de les seves polítiques així com la garantia de la supervivència material de l’organització. Per ERC, en canvi, hauria de suposar la salvaguarda per part del PSC que, a canvi de fer Collboni alcalde, es podria esgotar la legislatura amb tranquil·litat i fins i tot arrencar un compromís respecte de l’acord de claredat, mentre evitaria que el seu principal rival, Junts per Catalunya, s’apropiés, probablement en solitari, de la mastodòntica administració de Barcelona que li permetria recol·locar molts dels quadros perduts amb la seva sortida del Govern i estar en millor disposició de competir. Tot dependrà de la correlació de forces internes i càlculs que s’imposin a ERC, si una lògica més llargterminista –avalada per Oriol Junqueras–, una perspectiva més presentista –segurament la del president Pere Aragonès– o una lògica més personal, com la d’Ernest Maragall. Però ERC se la juga a Barcelona i haurà de decidir entre si pa per avui i potser gana per demà o si gana per avui i segurament gana per demà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Eleccions 28M Jaume Collboni ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras PSC PSC Ernest Maragall
