L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Tamames, Charles Darwin i la teoria evolutiva

L’economista manté el suspens sobre la moció de Vox contra Pedro Sánchez

2
Es llegeix en minuts
Tamames, Charles Darwin i la teoria evolutiva

Fa uns anys, al teatre, en ple monòleg de Josep Maria Flotats sobre l’escenari, el meu maleït mòbil es va posar a bramar. Vaig voler matar el col·lega que m’estava trucant, morir-me jo també, que un llamp em fes fosfatina mentre palpava les tenebres del bolso, més profund que la fossa de les Marianes, a la recerca de l’artefacte acabat d’estrenar, els botons del qual encara no dominava. Una planxa. A Ramón Tamames li va passar una cosa semblant dimarts, mentre l’entrevistava Xabier Fortes a ‘La noche en 24h’, però ni va parpellejar. Va treure el telèfon de la butxaca de l’americana i el va silenciar amb summa parsimònia. El requerien de Trece TV per al mateix fi, va dir sense immutar-se, encantat d’haver-se conegut. L’únic bo d’anar sumant anys és que tot t’importa un rave.

El prestigiós economista, que complirà 90 anys al novembre, manté el suspens de si encapçalarà o no la moció de Vox contra Pedro Sánchez. Bé és cert que alguns caps veterans continuen molt ben moblats, amb ebenisteria fina en lloc de contraxapat, però si l’embolicat en aquesta aventura hagués sigut el meu pare, s’hauria emportat una bronca monumental. ¿On vas amb el cabàs? Igual que si els britànics desempolseguessin Michael Heseltine del bagul thatcherià perquè els tragués les castanyes de la foguera ‘post-Brexit’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

UN VIATGE LISÈRGIC

Notícies relacionades

«No soc cap fòssil», cap cargol petrificat que es manté tota la vida pensant el mateix, inamovible des del naixement, ha dit Tamames per justificar el seu gir ideològic. Sens dubte, el seu periple des del PCE fins als braços de la ultradreta traça tot un viatge lisèrgic, gairebé de mal tripi, però allà cadascú amb les seves trajectòries, els revolts tancats i la Biodramina que necessiti. També Charles Darwin va patir uns marejos atroços a bord del ‘Beagle’, però, en efecte, arribant a les illes Galápagos va reparar en l’evolució de les espècies al llarg d’un prolongat període de temps. I va desenvolupar un apèndix paral·lel: la selecció natural, el progrés del més apte. L’ego resulta bàsic per a la supervivència, i Tamames en va sobrat. Feliç com una regalèssia en el salseig mediàtic.

En el fons, la moció constitueix un gran paperot. No surten els comptes, ni els numèrics ni els metafòrics. Sent en capella electoral, a ningú convenen mudances. Ho sap Tamames. Ho saben Abascal, Sánchez, els lleons del Congrés i fins i tot Feijóo, en el seu paper d’actor de repartiment. Unes rialles, un entremès potser, un pas de comèdia on es barregen Valle-Inclán i Berlanga, l’ullal del gran Quevedo, Bigas Luna, l’escrot del toro d’Osborne i una mica d’Almodóvar. Votants espanyols a punt d’un atac de nervis.