La campanya militar (86) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La guerra d’Ucraïna continua matant
Embrancats en interminables discussions metafísiques sobre quina és la millor manera d’aconseguir la pau a Ucraïna o sobre el paper que poden jugar els carros de combat al camp de batalla es tendeix a oblidar que, mentrestant, la guerra continua segant centenars de vides humanes cada dia i destruint físicament un país al qual li costarà un enorme esforç tirar endavant.
I és que, sobre el terreny i diàriament, se succeeixen els combats tant als ‘oblast’ de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, com els bombardejos selectius a les ciutats que Moscou posa sota el seu punt de mira, buscant la desmoralització de la població i el col·lapse del Govern de Kíiv. La dificultat d’establir un balanç exacte d’aquesta macabra comptabilitat –s’estima que, només considerant personal uniformat, els ucraïnesos acumulen ja unes pèrdues d’unes 100.000 persones (o, el que és el mateix, unes 285 diàries), mentre que els russos haurien arribat ja a les 180.000 (515 diàries)– no impedeix fer-se una idea sobre la carnisseria humana que la invasió russa ha produït quan encara no s’ha complert un any.
Aquest insuportable cost humà no s’està traduint en guanys nets per a cap dels dos bàndols enfrontats, ja que, des de fa mesos, la situació en la línia del front (d’uns 1.000 km de longitud) continua estancada. Semblaria que s’ha arribat a un empantanegament en què amb prou feines es produeixen avenços o retrocessos molt limitats. D’una banda, fa temps que les forces invasores es dediquen a reforçar les seves posicions defensives amb idea de no cedir més terreny, mentre acumulen mitjans i acaben la instrucció del personal mobilitzat forçosament des de l’octubre passat per llançar una nova ofensiva que els permeti aconseguir els seus objectius de control total d’Ucraïna. De l’altra, les unitats ucraïneses semblen exhaustes després de l’ofensiva que els va permetre recuperar bona part del terreny perdut fins a l’abril de l’any passat i esperen rebre el material, equip i armament que els faciliti, així mateix, el llançament d’una ofensiva que, idealment, s’hauria de traduir en l’expulsió total de les tropes russes. En resum, la situació militar s’assembla en bona mesura a la guerra de trinxeres que recordem de la I Guerra Mundial.
Entretots
Això no vol dir, per descomptat, que no hi hagi accions armades i xocs frontals. Si calgués esmentar un sol cas, Bakhmut podria servir com a exemple. Entorn d’aquesta ciutat del Donetsk, encara en mans ucraïneses, assistim a un brutal assalt rus protagonitzat tant pels mercenaris del grup Wagner com per les tropes regulars de l’exèrcit rus. Malgrat els reiterats intents portats a terme, tan sols han aconseguit limitats avenços a les localitats pròximes a l’esmentada ciutat; tot això, a un altíssim cost per a un objectiu que militarment no té importància per al desenvolupament de les operacions futures.
En paral·lel, Lugansk també registra forts combats, especialment en la línia Svàtove-Kreminnà, on les forces ucraïneses intenten (fins ara sense èxit) forçar la sòlida defensa russa. En sentit contrari, a Kherson són els russos els que, sobretot mitjançant bombardejos sistemàtics des de la vora oriental del riu Dniéper, intenten tornar a prendre la ciutat. Finalment, al front de Zaporíjia no s’aprecien accions rellevants per part de cap dels dos bàndols.
En definitiva, una realitat violenta que no es pot oblidar en cap cas. La guerra és, sobretot, una tragèdia humana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
