Pressupostos de la Generalitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un pacte tan accidentat com necessari

Acordar els pressupostos de la Generalitat beneficia tant els ciutadans com la imatge de responsabilitat del PSC i ERC

3
Es llegeix en minuts
Un pacte tan accidentat com necessari

FERRAN NADEU

Al final, i després d’un llarg i tortuós periple, el Govern i el Partit dels Socialistes de Catalunya han segellat el seu acord per als pressupostos d’aquest any, 2023. Arribar al pacte sobre els comptes autonòmics tenia molts més avantatges per a tots dos –i per als ciutadans– que al seu contrari, això és, el fracàs de les negociacions. Malgrat això, el procés no ha sigut fàcil en cap cas. 

D’una banda, Esquerra Republicana no ha sabut manejar el procés amb la solvència que es podria esperar. Així, va relegar primer el PSC per donar prioritat al diàleg amb els Comuns, soci molt més petit que el PSC de Salvador Illa, que suma 33 diputats –els mateixos que ERC– però amb més vots ciutadans. Després, la cúpula republicana va transmetre desgana i no tenir cap pressa, per, al final, quan les negociacions estaven encallades, recórrer a Pedro Sánchez per demanar-li que pressionés Illa, cosa que va irritar aquest últim. Les negociacions es van poder reprendre després de la compareixença pública del president Pere Aragonès acceptant les obres de la B-40, una de les exigències del PSC.

Salvador Illa ha aconseguit que, tot i que sigui de forma ambigua o imprecisa, les seves grans exigències, de caràcter eminentment més polític que pressupostari –la ja citada B-40, l’aeroport del Prat i el Hard Rock–, trobessin lloc al document acordat. Per als socialistes era essencial que quedessin meridianament clars la seva influència i protagonisme en la negociació. Amb el pacte, el PSC reafirma el seu paper com actor protagonista en l’escena política catalana i contribueix a dissipar la frontera entre les forces polítiques independentistes i no independentistes. Tot i que Illa hagi afirmat que la responsabilitat ha passat per davant dels càlculs electorals, fer aquesta distinció és enganyós. El PSC era el primer interessat a consolidar el missatge que el presenta com una opció seriosa, constructiva i que s’esforça perquè la societat catalana prosperi en positiu. Després de les cessions d’ERC, rebutjar l’acord hauria soscavat greument la posició socialista, ja que el ‘no’ als pressupostos hauria suposat una contradicció manifesta amb la imatge que pretén projectar. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els nous comptes suposen per al Govern dues coses. En primer lloc, li donen estabilitat i el reforcen malgrat que la seva posició parlamentària continua sent de gran debilitat. En segon, li permeten, gràcies a un pressupost molt expansiu –se situarà en la xifra rècord dels 41.000 milions–, atendre algunes de les necessitats més peremptòries que té Catalunya, com són l’augment d’inversions que es requereix tant en sanitat com en altres àmbits. El PSC, per la seva banda, pot estar satisfet pel pacte amb el seu ara aliat-adversari, tenint en compte que el pacte reafirma la seva aposta per mantenir una actitud constructiva i de col·laboració malgrat ser el primer partit de l’oposició. A més, els pressupostos per al 2023 suposen un triomf per a Salvador Illa en la seva croada, després dels anys del procés i el 155, per fer tornar el PSC a la centralitat, obrint el seu espai electoral i convertint-se en una opció més plausible per antics votants d’altres partits. En l’horitzó passa a ser una possibilitat un possible futur pacte dels tres partits –ERC, el PSC i els Comuns– que han consensuat els pressupostos d’aquest any. Només una equació possible més, al costat de les, encara imprevisibles, que puguin obrir els resultats i pactes postelectorals després de les pròximes municipals.