Limak i el futur del Barça
Retinguin aquest nom perquè el sentiran molt els pròxims anys. Limak Holding és l’adjudicatària de les obres d’ampliació de l’estadi del FC Barcelona. Es tracta d’una constructora turca sense clients ni projectes a la UE i que només té l’experiència d’haver construït un camp de futbol per a 25.000 espectadors. La seva especialitat és l’obra pública civil i se la considera un dels membres del que a Turquia anomenen «la màfia dels cinc» que reben adjudicacions multimilionàries d’un règim tan poc transparent com el d’Erdogan. La seva gran obra fins aquest moment és el nou aeroport d’Istanbul, un projecte que ha estat carregat d’incidències. Tot això ho explica Adrià Rocha, el nostre expert en Turquia, en aquest esplèndid reportatge impulsat per la secció d’esports.
Des de la seva anterior estada a la presidència del club, coneixem el gust del president Joan Laporta per les empreses de països estrafolaris. La concessió de l’ampliació del Camp Nou a aquesta empresa turca va causar sorpresa, fins i tot entre algun dels directius. Sense cap tipus de prejudici, ningú va entendre que el projecte no recaigués en alguna de les grans empreses catalanes o espanyoles del sector que són punteres dins de la UE. Ni tampoc en les seves competidores europees que han remodelat o construït els grans estadis de l’última dècada. Podem estar davant una jugada mestra d’una empresa que licita a la baixa per fer un salt en la seva trajectòria entrant a la UE per la porta gran del Barça. O a l’avantsala d’un fiasco que acabi amb una obra a mitges, empantanegada per una empresa incapaç tècnica i financerament de culminar amb èxit el projecte. Veient la seva trajectòria sembla més probable la segona possibilitat que la primera. I fins i tot en aquest cas, imaginem que Laporta està convençut que si la pilota entra, els socis l’hi perdonaran.
L’assumpte no és menor, perquè un fiasco en aquest projecte podria donar l’estocada financera al FC Barcelona i deixar-lo als peus de la seva conversió en societat anònima que els més perversos consideren que és la intenció oculta de la junta actual. Fins i tot els partidaris més ferris del model de club propietat dels socis ja comencen a veure que la governança d’aquest transatlàntic no pot fer-se amb gent que, presumptament, dedica unes hores del seu temps lliure a la gestió del club. El Barça exigeix un equip de direcció al cent per cent i això només ho pot sustentar gent amb un gran patrimoni o gent que l’està aconseguint per una altra banda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
