Jaume Collboni, sempre hi ha una cançó

Pensaven llavors alguns líders que a l’haver-hi cert temps entre el que s’anunciava i el que es rebia, trobarien la fórmula per relativitzar l’impacte, quan no negar-lo directament. Aquella falsa ingenuïtat que embolicava al cinisme i dissimulava el desvergonyiment ha canviat en falsedat ben assajada, estudiat simulacre, com entona el bolero de La Lupe just abans de clamar: «‘Teatro, lo tuyo es puro teatro’».

El nivell de representació al qual està sotmesa la política catalana reviu aquests dies alguna cosa de la interpretada en les dècades 80 i 90. Veiem Esquerra Republicana complint el seu anhel de ser la Convergència del segle XXI i actuant com Pujol feia llavors amb el PSOE, buscant la negociació directa amb la Moncloa dels assumptes que afecten sol Catalunya. I, de passada, intentant neutralitzar el PSC, al qual se li exigeix suport compensatori. Però els temps han canviat i les circumstàncies també. Ni tan sols són equiparables. Per a ningú. D’aquella època avui de somieig només en queden records que empenyen a la nostàlgia d’alguns protagonistes. Pasqual Maragall com a nom a recuperar i l’Ajuntament de Barcelona com a institució a controlar.

El retorn de Xavier Trías al repte consistorial té alguna cosa d’aquesta enyorança i molt d’alteració. Aquí hi ha les enquestes. Les que, lluny d’apartar Ada Colau com molts anhelen, aclareixen tan poc el futur que qualsevol decisió que es prengui pot ser precipitada. Ho ha dit l’alcaldessa per l’anunci del seu primer tinent d’alcalde d’abandonar el cartipàs per dedicar-se només a la campanya a quatre mesos dels comicis.

Jaume Collboni Cuadrado (5 de setembre de 1969) afirma que, com McArthur, se’n va per tornar. Com a alcalde. No ho té fàcil. Com cap dels seus tres rivals directes segons els sondejos. Perquè tots es veuran obligats a pactar amb una o dues forces per donar-li a la capital catalana la tranquil·litat, l’assossec, el repunt i la revalorització que reclama.

Notícies relacionades

Collboni abandona el govern de Colau: «Vull ser alcalde, i per això faig aquest pas»

¿Per què es protegeix els fumadors?

Abandonar la segona vara de comandament de Barcelona mantenint-hi un peu dins per deixar l’equip en el mateix govern del qual s’abdica fa més complex, encara, el discurs. Qualsevol prèdica que busqui carregar-se una cosa que es va facilitar aprovar i es va votar serà difícil. I complicat enfrontar-se a possibles incompliments de reclamacions socials amb les quals hi va haver compromís de solució. Hi ha sectors expectants. Per tot això, el focus de l’atenció també serà en un candidat socialista incòmode en el clarobscur.

Entre el seu repertori desmanegat, La Lupe va deixar un altre ‘hit’ del seu temps de glòria. Entona: «‘Si vuelves tú, la vida no ha de ser lo que contigo fue cuando estabas aquí’». Alguns l’estan assajant.