Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Rafael Nadal, de nou a la conquista de l’impossible

Si el tennista de Manacor aconseguirà estar una altra vegada al nivell que exigeix el seu esport, ho dirà el futur

3
Es llegeix en minuts
Rafael Nadal, de nou a la conquista de l’impossible

Boris Becker afirma que «Rafa Nadal pot convertir-se en president d’Espanya, si ho vol». No li falta raó a l’extennista alemany, tot just sortit d’una presó britànica on ha passat vuit mesos per delictes econòmics relacionats amb la seva mansió de Mallorca. El que passa és que el de Manacor no ho vol. No vol ser president del Govern, ni hoteler, encara que acabi de crear la marca Zel juntament amb Meliá, aliança que ha presentat el seu primer establiment a la fira turística de Madrid, Fitur. No vol ser Papa, ni duc (¿ho serà algun dia?), ni soci d’un grup inversor que té restaurants de famosos i negocis immobiliaris, que ja ho és, ni impulsor de projectes acadèmics i socials, que també ho és. Vol jugar a tennis perquè el tennis el fa feliç, i perquè després de 22 Grand Slam en venen 23, l’any en curs, any electoral per a alguns.

No ha començat bé per al campió de campions, el que concita gairebé totes les adhesions i només abandona la competició per un dolor insuperable. Un esperit difícil de batre, que rebutja conformar-se amb el dos si pot quedar l’u. Boris Becker, que afirma haver après una dura lliçó i sortit «més fort» de presó, afirma que Nadal és el seu favorit per guanyar el pròxim Roland Garros. El germànic creu en les segones oportunitats de la vida per a tipus com ell, però sobretot en la capacitat del mallorquí per ressorgir de les seves cendres. «’Tantas veces me mataron’. ‘Tantas veces me morí’. ‘Sin embargo estoy aquí’. Resucitando...», cantava Mercedes Fada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Rafa Nadal parla amb cruesa i sense mitges tintes del mal que tenalla el seu cos, la màquina que l’ha convertit en una llegenda de l’esport que no vol ser història, encara. «No puc dir que no estigui destruït mentalment», va declarar fa una setmana al caure en la segona ronda de l’Open de Australia per una nova lesió. Fart de traumes que l’obliguen a descansar, «noquejat», el temps que passa fora de la pista juga en contra seu. I l’edat. Té 36 anys i acaba d’estrenar paternitat, un cúmul de canvis de difícil digestió per a qualsevol, fins i tot els semideus. Ningú és jove eternament, el partit contra el calendari no hi ha qui el guanyi. Però es pot lluitar per esgarrapar minuts abans de penjar la raqueta. «Si arriba un moment en què el dolor supera totes les altres coses i et treu la il·lusió d’aconseguir els objectius, és el moment de pensar en altres coses». Patiment amb opcions. Aquestes paraules no són d’ara. Van sortir de la seva boca fa exactament un any, 10 dies abans de vèncer a Melbourne, després de sis mesos d’aturada obligada pels seus mals crònics i amb la guinda d’una covid. Impossible o no, també va guanyar Roland Garros, l’ATP 500 d’Acapulco i l’ATP 250 de Melbourne. No està gens malament, per deixar callats els qui ja li buscaven relleu. Tennis i més tennis, competitiu com vol ser.

Fa anys que els prejubiladors de Rafa Nadal esperen l’ocasió de reivindicar-se. Si serà aquesta vegada, o la que ve, ja ho veurem. El primer a descartar qualsevol indici d’optimisme va ser el manacorí, que va revelar «males sensacions».

Notícies relacionades

El nen etern que va aixecar la Copa dels Mosqueters als 19 anys ha d'estar entre sis i vuit setmanes recuperant-se d’aquesta última lesió. El seu gran rival, el serbi Novak Djokovic, de 35, també passeja benes i antiinflamatoris per les pistes i aquests dies des dels antípodes ha alçat la veu contra els que manifesten sospites sobre els seus mals. «Quan d’altres cauen lesionats són les víctimes, però si es tracta de mi, llavors estic fingint. Em sembla interessant. No necessito demostrar res a ningú», ha dit, i els entesos han girat la mirada cap al mallorquí.

Si Nadal tornarà aquesta pilota, i d’altres i aconseguirà un altre impossible, estar una altra vegada al nivell que exigeix el seu esport, ho dirà el futur. «Cal mirar sempre endavant. Al final, la vida em tracta massa bé per queixar-me i no tinc dret a fer-ho», va assenyalar després d’aquest últim contratemps. Pot ser que hi hagi una altra etapa meravellosa després de la carrera professional, amb altres reptes, però qui té ganes de comprovar-ho. 

Temes:

Rafa Nadal