Article de José María Raya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No hi ha mercat de lloguer sense tenidors: ‘Session #52’ vs. ‘Session #53’

Cal incentivar que surtin al mercat les vivendes buides, i això requereix sentir-se protegit, seguretat jurídica

2
Es llegeix en minuts
No hi ha mercat de lloguer sense tenidors: ‘Session #52’ vs. ‘Session #53’

Jordi Cotrina

No hi ha mercat del lloguer sense oferta. No hi ha mercat de lloguer sense inversors que vulguin llogar els seus pisos. No hi ha mercat de lloguer sense tenidors (petits i grans). Sense oferta hi ha escassetat. I buscar un pis es converteix en fer un càsting.

És cert, els lloguers són caríssims. No només passa a Barcelona i l’àrea metropolitana, és un fenomen comú a moltes grans ciutats. Cal mirar de fer polítiques que reverteixin la situació: necessitem més oferta. Cal produir vivenda social amb col·laboració publicoprivada, amb acords que beneficiïn a tothom, o no es produiran. Recordem que més del 75% de la vivenda social ha sigut produïda pel sector privat. Cal incentivar que surtin al mercat les vivendes buides i això requereix sentir-se protegit, seguretat jurídica (blanquejar l’ocupació no hi ajuda). També requereix bonificacions fiscals si aportes una vivenda al mercat, incentius més generosos si la vivenda es dedica a lloguer social. Com a intervenció curtterminista, acords amb grans tenidors (dels de veritat) perquè cedeixin al sector públic les seves vivendes temporalment. Sí, tot això requereix recursos. Si valorem la importància que té la política de vivenda per als nostres governants segons el pressupost públic que hi dediquen (una quarta part de la mitjana de la UE-28), ens adonarem que és molt poca. Si de veritat la vivenda és un Rolex per als nostres governants, no l’han de tractar en els seus pressupostos com un Casio.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

I el que de ben segur no necessita el mercat de la vivenda són regulacions que van en contra de l’objectiu. En un ‘policy brief’ recent de la Càtedra APCE-UPF expliquem que la llei de limitació de lloguers vigent a Catalunya durant un any i mig ha reduït l’oferta de lloguer en un 15%. Són els resultats d’una avaluació científica rigorosa i amb les dades adequades de José García Montalvo i Joan Monras. No és res nou, regular els lloguers sempre ha tingut aquest efecte i hi ha una abundant literatura científica sobre aquesta qüestió. ¿Per què cíclicament hi ha qui s’entossudeix a tornar a implantar-la? Doncs perquè és a cost zero per a l’administració i perquè és una política molt fàcil de vendre. És el ‘hit’ de Shakira i Bizarrap de la política de vivenda. La limitació de lloguers ‘factura’ vots. Per això, fixin-se que ja es volen limitar també els preus d’aliments, ves a saber què arribarà després. És la política màgica. ¿Per què no li haurà passat pel cap a ningú abans? Perquè no apugin els preus, ¡limitem-los! La pena és que l’efecte és l’expulsió de l’oferta, que ven els seus immobles o se’n va a mercats alternatius. Just el que no volem, més escassetat, més càsting. I segurament, els primers a anar-se’n són els més febles, els petits tenidors, que fan el que és lògic en presència d’inseguretat jurídica i incertesa legislativa. 

Utilitzant de nou la viral ‘Session #53’ de Shakira i Bizarrap, no volem que el propietari «agafi un avió». Volem que es quedi, que sense ell «la nit fa mal», com diu la ‘Session #52’ de Bizarrap i Quevedo.