Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Barcelona: ¡aixeca’t i camina!

N’hi ha prou de lamentar-se i comencem votant algú que sigui capaç de ressuscitar Barcelona

2
Es llegeix en minuts
Barcelona: ¡aixeca’t i camina!

Ja fa molt temps que els barcelonins, tot i que aquí podria incloure’n molts que no viuen a Barcelona, es mantenen en l’opinió que des de ja fa uns anys la nostra és una ciutat que viu torturada per una crisi existencial, abatuda a causa d’una pseudodepressió i que es lamenta del que ara és versus el que abans havia sigut. Hi ha qui continua enyorant aquella Barcelona creativa, referent al món de la moda, el disseny, la restauració i altres facetes que definien a aquesta ciutat com una capital cosmopolita, jove i amb grans oportunitats. El turista, de manera lenta però gradual, va començar a venir després de les olimpíades i en aquest segle l’ocupació de la ciutat es va transformar en allau, que va canviar molt les coses. Algunes per bé i altres per malament. Molts veïns van ser desplaçats dels seus barris per deixar pas als turistes i la despersonalització d’algunes zones ha arribat per quedar-se. Gran part del centre històric està ocupat per gent de tot arreu menys de Barcelona. La ciutat ha crescut en una única direcció i el turisme s’ha transformat en la font d’ingressos principal, per la qual cosa la ciutat està atrapada entre la necessitat de sobreviure a base dels diners estrangers i la necessitat de preservar una Barcelona envejada en altres temps per l’avantguardista de moltes de les seves iniciatives.

Notícies relacionades

La Barcelona de Colau ha tingut la mala sort de viure temps convulsos: des de les violentes manifestacions públiques a compte del procés, passant per la desertització dels carrers a causa del confinament per la covid. Certa laxitud pel que fa a certs delictes, ocupacions il·legals i narcopisos han empitjorat la seva imatge, i la brutícia dels carrers i persianes de comerços empastifades amb grafitis vulgars ha anat criticant una ciutat que abans havia sigut neta, amb una circulació més fluida que la d’ara i en la qual un no temia pel seu rellotge o la seva cartera.

Les eleccions municipals són a la cantonada. L’alcalde o alcaldessa que sorgeixi haurà de replantejar algunes coses, i a nosaltres, els ciutadans, ajudar-lo que la dinàmica negativa canviï. N’hi ha prou de lamentar-se i comencem votant algú que sigui capaç de ressuscitar Barcelona.