Amb l’Eixample no s’hi juga

Fa dies a EL PERIÓDICO que expliquem als lectors, el millor que hem sabut, en què consisteix aquesta enterbolida disputa. Hi ha consens sobre domesticar l’economia d’11 carrers que formen part de la nova Superilla o que han sigut pacificats en els últims anys, perquè no es gentrifiquin completament –una mica serà inevitable– ni s’omplin de terrasses com Enric Granados. El pols ferotge rau en si cal limitar quins negocis obren en una trentena de carrers cèntrics normals, la majoria adjacents o pròxims als pacificats. Cartagena o Ausiàs Marc, per exemple.

El que està en joc no és menor, perquè l’Eixample concentra en gran manera la vitalitat comercial i el ganxo de Barcelona. Per al públic local sobretot, tot i que el turisme ja tingui un pes important al districte. L’acord s’hauria de produir sí o sí, en un sentit o un altre, abans del ple de divendres vinent perquè l’11 de març expira la moratòria de llicències dictada l’any passat. I si aquell dia no hi ha pla d’usos es produirà una allau de peticions d’obertura que no tindrà fàcil arranjament en gaires anys. A més, el buit temporal de regulació atrauria en especial els negocis que es volen limitar, perquè ja estan al corrent que després serà molt difícil o impossible. Si la votació salta al ple del febrer no està del tot garantit que la tramitació acabi abans del final de la moratòria, i la cosa ve d’un dia.

Notícies relacionades

¿Per què s’ha encallat el pla per restringir botigues i bars a l’Eixample? Els carrers en disputa

El PSC frena el pla per limitar botigues i bars a l’Eixample

Amb aquest abisme a la vista, resulta sorprenent que els dos socis del govern municipal presentin en públic un presumpte pacte sobre el qual en realitat no estan d’acord. Segons hem sabut després, hi ha serrells que es van acabar de negociar cinc minuts abans de la roda de premsa. Potser allà hi ha la veritable qüestió. Si no s’han posat d’acord per complet, no ho anunciïn sisplau. Parlin amb més temps, verifiquin que estan entenent els mateixos compromisos respectius, validin la nota de premsa abans d’enviar-la... I posats a demanar, evitin-nos la setmana que ve un degoteig d’associacions que prenen partit a favor d’uns o altres, com ja ha passat amb la reforma de la ronda de Sant Antoni, perquè guanyar polsos a base de contagiar la divisió no surt a compte. Sentin-se al·ludits també al grup de l’oposició, que a quatre mesos de les eleccions li ha caigut del cel munició gratuïta.

Amb l’Eixample no s’hi juga. No perquè sigui millor que altres territoris, sinó perquè és l’enorme centre de Barcelona que tots aprofitem d’alguna manera i necessitem que funcioni. Un quart de milió de veïns i molts més usuaris. Queda una setmana fins al ple municipal que votarà el pla. Una setmana per negociar. Una setmana per evitar el desastre. Sit and talk, versió municipal.