Sembla una tonteria | Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’inoblidable Banks
No va publicar el seu primer llibre fins al 1975, però explicava que, quan la seva determinació a escriure ja era ferma, va viure un episodi que li va permetre conèixer un ídol literari i desitjar encara amb més força ser escriptor
Quan ja gairebé ens havíem oblidat de Russell Banks, l’escriptor nord-americà ens va concedir una nova novel·la, que fa uns mesos va publicar en espanyol l’editorial Sexto Piso, sota el títol de ‘Los abandonos’. I quan alguns amb prou feines havíem acabat de llegir-la, Russell Banks es mor. Tenia 82 anys i una carrera farcida de títols inoblidables, com ara ‘Aflicción’, ‘Deriva continental’ i ‘Como en otro mundo’. No va publicar el seu primer llibre fins al 1975, però sovint explicava que, quan la seva determinació a escriure ja era ferma, el 1967 va viure un episodi que li va permetre conèixer un dels seus ídols literaris i desitjar encara amb més força ser escriptor.
Vivia a Chapell Hill la matinada que va sonar el telèfon i era el seu amic Marshall Hay, que estava tornant a la ciutat en autoestop, quan un cotxe es va aturar a la seva altura. «¿On vas, noi?», li va preguntar el passatger del seient del darrere. «A Chapell Hill», va respondre Hay. «Sempre he volgut anar a Chapell Hill», va improvisar el desconegut, i va convidar Hay a pujar-hi. Llavors, aquest va poder veure millor el passatger. Era Jack Kerouac, acompanyat per dos amics. Quan Hay va telefonar a Banks, ho va fer des d’un bar on anaven habitualment. «Escolta, Russ, Jack Kerouac és a la ciutat i vol anar de festa. ¿Podem anar a casa teva?», li va preguntar. «Sí, és clar, és clar», va dir Banks, per seguir-li la broma. «No, parlo seriosament. Estic amb Kerouac», va insistir Marshall, fins que el va convèncer. Havien de ser quatre persones, però quan Banks va obrir la porta n’hi havia unes 40 esperant a entrar. Kerouac les havia reclutat entre els desconeguts amb qui es va creuar camí de casa de Russell. La festa va trigar quatre dies a diluir-se.
Entretots
Kerouac va morir dos anys després. Banks tornaria a creuar-se amb ell el 2001, quan Ford Coppola li va oferir escriure el guió d’‘En la carretera’. El cineasta havia comprat els drets de la novel·la a perpetuïtat, i cada vegada que intentava posar en marxa el projecte, fracassava. De fet, no es va rodar fins al 2010, dirigida per Walter Salles, i sobre un guió que ja no era el de Banks, cèlebre pel que va escriure i pel que no va escriure, com els grans.
