Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Viure i que ens deixin viure

Em genera molta indignació que cada any hàgim de suportar morts per causes que són evitables

1
Es llegeix en minuts
Viure i que ens deixin viure

Fa dies, mentre llegia els missatges de lament sobre la mort d’Elena Huelva, recordava com el matí de Nadal vaig saber que la meva amiga Nale havia mort. Pensaven que era un ictus i al final va ser un tumor cerebral no detectat a temps. Qualsevol mort que no encaixa amb això que anomenem «llei de vida» és una notícia que t’ancora els peus a terra. No pots evitar pensar que aquí ningú es queda, que podries haver sigut tu i que aquí estem de passada. L’incert és el futur, el cert és el present.

Quan t’arriben notícies com aquesta, et poses en pausa. I penses per a què serveixen, de vegades, tantes discussions inútils de gent que no suma i on se’n va un temps que ja no torna. Hi ha discussions necessàries per ser més lliure i avançar, però també molts minuts que se’n van en temes absurds que no aporten res, només soroll i poca escolta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

La mort a causa de qualsevol malaltia, de vegades, és inevitable. Tot i que no per això menys dolorosa. Però per això em genera molta indignació que cada any hàgim de suportar morts per causes que sí que són evitables. Morts que es produeixen per falta d’atenció, minva de drets, abandonament social o per pur odi. Des de diagnòstics tardans de malalties per retallades sanitàries a assassinats a la infància, suïcidis que es podrien prevenir o crims masclistes, entre d’altres. Potser falta més realisme per escoltar i buscar solucions davant la vida tal com és. Afrontar que la felicitat no està tant als llibres d’autoajuda, sinó en unes bones condicions socials que garanteixin una bona salut física i mental per poder viure sense angoixes.

Deia Gloria Fuertes: «Comencem a saber viure una mica abans de morir». I és cert. Dilluns vinent direm que torna la rutina, però moltes persones ho donarien tot per tornar a començar. Per tenir una nova oportunitat. Saber viure, deia Gloria. Però a veure si pot ser veritat. Que el desig és viure, però també que d’altres ens deixin viure, sense posar-nos pedres al camí.