Enyorança bèl·lica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Una trucada des del front

REUTERS/Albert Dzen

El principal atractiu del poble de Hudson, al nord de l’estat de Nova York, és una gran oferta de botigues d’antiguitats, mobles vintage i andròmines que donen fe de l’estil de vida consumista dels nord-americans. Anys enrere, durant una visita, vaig entrar en una botiga per xafardejar i vaig fer-hi una troballa curiosa. Enmig del caos d'antiguitats i objectes de col·leccionista, vaig fixar-me en un àlbum de fotos. El vaig obrir i de seguida vaig adonar-me que contenia els records d’un soldat al Vietnam. Eren fotos en color mig esvaïdes: de la selva, d’una ciutat que podia ser Saigon, d’un grup de soldats somrients i que feien el signe de la victòria. Una cara es repetia sovint i vaig suposar que era la del propietari de l’àlbum. Tot i les metralladores i els uniformes de camuflatge, les imatges transmetien una barreja de calma i melancolia, com si el gest de fer-se una foto acostés els soldats a la vida quotidiana de casa. Feia poc que havia llegit un llibre escruixidor sobre els horrors del Vietnam —'Despachos de guerra', del periodista Philip Herr— i vaig pensar que aquelles imatges semblaven voler-lo desmentir.

Notícies relacionades

Vaig tancar l’àlbum i el vaig deixar al seu lloc, però ara m’ha tornat a la memòria al llegir notícies de la guerra d’Ucraïna. Els soldats russos al front tenen prohibit l’ús del telèfon mòbil, perquè els ucraïnesos poden detectar les seves posicions a través del senyal de localització. Durant la nit de Cap d’Any, però, molts no van poder resistir la temptació —la llunyania i l’enyor— i van trucar a les seves famílies, van enviar-los fotos, van pujar vídeos a TikTok. L’Exèrcit ucraïnès va descobrir on es trobaven i el seu atac va deixar desenes de soldats russos morts, potser centenars.

Ha passat gairebé mig segle des d’aquella guerra del Vietnam i els combats s’han sofisticat amb drons, estratègies militars i armament caríssim, però els soldats desplaçats al front continuen sent carnassa, víctimes d’una estratègia que sovint ignoren. I, mentrestant, els senyors de la guerra s’ho miren tot des de casa, amb sabatilles, al davant de la llar de foc —una altra cosa que no ha canviat.