L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Xerrant amb la intel·ligència artificial

El robot ChatGPT redacta amb correcció, però és previsible i no s’enfanga

2
Es llegeix en minuts
Xerrant amb la intel·ligència artificial

Com uns quants amics, m’entretinc una estona xerrant amb la joguina de moda, el robot conversacional ChatGPT, creat per la companyia OpenAI. Diuen que és capaç d’interactuar amb el raonament propi d’un ésser humà. A veure.

—Digue’m, ¿què faig de dinar?

—Amanida de pollastre.

Faig un bot (ahir a la nit vaig treure un pit del congelador amb la intenció de preparar una cosa semblant). Passo al contraatac: «¿Amb quants euros es pot viure a Espanya?». La màquina fuig d’estudi i diu que segons quina comunitat autònoma, els preus i l’estil de vida, però al final recorre a l’INE per contestar: «Al voltant de 1.050 euros al mes per cobrir les despeses bàsiques d’una persona». ’Oqui doqui’. S’atabala una mica en combats literaris, ja que entre les recomanacions de novel·les llatinoamericanes se li cola ‘El petit príncep’, de Saint-Exupéry. El seu coneixement, a més, s’atura el 2021: no se n’ha assabentat que Bolsonaro ja no mana al Brasil.

TEMPS I MEMÒRIA

ChatGPT pateix també d’un concepte lax del temps. «¿En què puc ajudar-te avui?», diu al cap de mitja hora, quan torna al tema després de l’amanida de pollastre. Tampoc sembla recordar ni mu de la nostra xerrameca prèvia (l’hi perdono: al meu pare de vegades li passa).

Li pregunto sobre el procés a Catalunya, i Assistant, que així es diu el bot, deixa anar un rotllo estil Viquipèdia.

—Mulla’t —li dic.

—Ho sento, però no entenc com m’he de mullar —respon ChatGPT.

—Que t’enfangis —insisteixo.

—Ho sento, però no entenc com m’he d’enfangar. ¿Podries proporcionar més context o detalls sobre el que vols que faci?

L’ESCRIPTURA

El que em té en suspens és la possibilitat que aquests robots precaritzin encara més les professions d’escrivent i lletraferit, ja que són capaços, diuen, de bastir un text coherent. «Dona’m idees per escriure una columna». La màquina surt del pas amb quatre vaguetats previsibles. Potser necessita més concreció.

—Escriu-me el primer paràgraf d’un article sobre el papa Ratzinger.

 —La mort del papa Benet XVI ha sigut un moment de gran tristesa per als catòlics de tot el món. Durant el seu papat, va demostrar ser un líder carismàtic i compromès amb la fe... I bla, bla, bla, bla.

—¿Penses guanyar el Pulitzer? —mossego amb mala bava.

La pregunta l’ha hagut de desconcertar, perquè triga algun nanosegon més a contestar.

—Com que només soc un model de llenguatge, no tinc metes ni ambicions personals.

Notícies relacionades

D’acord. ‘Touché’.

Xerro amb la màquina sobre homes. Però prefereixo de lluny qualsevol de les meves amigues, des de la que m’aconsellaria «ni se t’acudeixi trucar-lo», fins a la que em diria «ja estàs trigant». Crec que encara puc dormir uns mesos tranquil·la abans que la intel·ligència artificial ens faci ombra. Firmat: Siri.