Arenes movedisses | Article de Jorge Fauró Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Feijóo es fa ‘Cachitos’

El líder del PP pretén tornar al passat algunes lleis del sanchisme quan sigui president, a risc de contrariar el seu propi electorat

4
Es llegeix en minuts
Feijóo es fa ‘Cachitos’

Cada gener, els espanyols acompanyen l’arrencada de l’any amb cert aire de melancolia. Els éssers estimats que ja no hi són; la filla que viu fora d’Espanya; el fill que a la nit de Nadal decideix sopar amb la família de la parella i no amb la seva; el creu i ratlla; el que havíem d’haver fet i no va poder ser. El Nadal i els primers dies de la nova anualitat conformen una època propícia per a la nostàlgia i per deixar-se arrossegar pels records i els temps passats que, durant almenys 15 dies, pensem que van ser millor. L’enyorança es dissipa un cop ens hi posem, aproximadament fins que deixem de dir «bon any» i quan s’evaporen els ecos d’aquest programa magnífic que, cada any amb més èxit, acompanya les nits de cap d’any de molts teleespectadors, aquesta joia del ‘kitsch’ que porta per nom ‘Cachitos’ i que recrea èpoques passades de la televisió musical desmitificades per peus d’imatge que es burlen del record.

El ‘Cachitos’ de la nit de Cap d’Any és un ‘spin off’ del programa original, el títol complet del qual és ‘Cachitos de hierro y cromo’, en al·lusió a les velles cintes de casset fabricades amb aquest material i que durant dècades van ser el suport de les bandes sonores de moltes vides, de moltes joventuts, infàncies i adolescències, però que, abans que res, ens remunten a l’època a cavall del final del franquisme i gairebé tota la dècada de 1980 en què els únics dos canals de televisió van contribuir a modelar la cultura del país. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A partir de la Constitució del 78, la legislació espanyola també va viure la seva particular adolescència (el divorci, l’avortament). Amb l’arrencada del 2023, els mitjans de comunicació han elaborat notícies amb la perspectiva d’un possible Alberto Núñez Feijóo com a president després de les eleccions generals que, presumiblement, se celebraran abans que s’acabi l’any. En el cas d’arribar a la Moncloa, l’agenda de Feijóo es nodreix, entre altres mesures, de revocacions, modificacions i derogacions de fins a una desena de lleis del sanchisme, en una cosa que sembla una declaració de principis més pròpia del ‘Cachitos’ que del moment real pel qual passa la societat espanyola, inclosos els partidaris del Partit Popular. El present és lleig, així doncs, ferro i crom. ‘Rewind’.

El líder conservador està disposat a derogar o modificar l’eutanàsia, la ‘llei trans’, la del ‘només sí és sí’, l’ampliació de la llei de l’avortament, la sedició, la malversació, la LOMLOE o ‘llei Celáa’ d’educació i fins i tot la llei del llop perquè en algunes zones d’Espanya se’l pugui abatre per protegir el bestiar. No ha de ser fàcil això de legislar, però fer tornar un moment històric a un altre moment legislatiu anterior comporta el risc que els teus propis partidaris no acabin d’entendre massa bé el perquè.

Notícies relacionades

La majoria de les lleis estan tamisades per un filtre ideològic que, tanmateix, amb el temps, acaba en l’evanescència de l’acceptació social. El Partit Popular del 2023 ve a ser el mateix que amb altres sigles es va oposar al seu dia al divorci o l’avortament dels tres preceptes clàssics, conceptes amb una revocació que avui dia seria impensable per als mateixos seguidors d’aquesta formació. Passats uns anys, el PP de Rajoy va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de matrimoni homosexual del Govern de Zapatero. Sembla improbable que Feijóo practiqués avui el seguidisme contra una iniciativa que amb tanta vehemència es va aplicar el llavors líder dels populars, Mariano Rajoy, de la mateixa manera que a cap dirigent del PSOE li passaria avui pel cap oposar-se a la permanència d’Espanya en l’OTAN o demanar sortir-ne. Lluny queda l’època en què Felipe González va passar de rebutjar l’entrada d’Espanya en l’organització a convocar un referèndum per a tot el contrari.

Una llei atresora càrrega ideològica fins que el conjunt de la societat acaba per normalitzar-la i la norma ja no pertany a cap partit. És molt possible que això passi en el futur amb l’eutanàsia, amb la ‘llei trans’ o amb la llei del ‘sí és sí’ aplicada amb prou sentit comú. Pensem en la reforma laboral, a la qual el PP s’oposava i ho continua fent. Un any després sosté el mercat de treball a Espanya. ¿Està disposat l’electorat popular a renunciar a totes aquestes reformes i a rebobinar la legislació en matèria social? Ens agrada ‘Cachitos’ perquè ens evoca temps passats, tot i que no millors. Per això, més que de les imatges, moltes en blanc i negre, Núñez Feijóo hauria de fer cas dels subtítols.