El desig és el temps

Temps per continuar disfrutant del treball que tant m’omple i que tant m’absorbeix alhora, temps per ser millor en el que faig; temps per fer d’EL PERIÓDICO un diari encara molt més bo; temps per veure créixer una redacció de periodistes que estan cada vegada més enxufats; temps per escriure històries; temps per a vostès; temps per donar bones notícies (¿el final de la guerra? ¿la victòria contra la violència de gènere? ¿el capitalisme inclusiu?); temps per reincidir amb la ‘newsletter’ Economia en Persona; temps per aprendre a fer coses noves; temps per corregir el que no funciona i em desanima; temps per deixar el mòbil lluny, en silenci i de cap per avall durant una bona estona; temps per utilitzar més llibretes i més plomes estilogràfiques, cada una d’un color.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Temps per assaborir la meva ciutat, la natal i la d’adopció; temps per cuidar les plantes de casa meva –la meva porció del planeta–; temps per començar algun dels llibres que estan a la prestatgeria i que encara no he llegit; temps per viatjar, a prop i lluny; temps per anar a un museu abans que s’acabi l’exposició que em moro de ganes de veure des de fa mesos; temps per utilitzar les subscripcions que mantinc com si fos una mecenes cultural i que amb prou feines consumeixo; temps per pujar a la bicicleta que de vegades no recorda qui soc; temps de veure el mar i aquest horitzó tan terapèutic on podran trobar-me si em perdo.

Temps per fer les coses que estan pendents des de fa massa –com la visita al metge que tinc en llista d’espera–; temps per treballar les coses que em fan mal; temps per relativitzar; temps per demanar perdó i temps per donar les gràcies. Temps per fer parar i confirmar les prioritats. Temps, en definitiva, per tenir vida. ¡Bon any a tothom!