Sánchez 2022, segueix sumant

El soroll polític no està en la inflació (l’espanyola és la més baixa de la UE) ni en el preu de l’energia (un èxit europeu de Sánchez) ni tampoc en les mesures socials, sempre insuficients, però gens menyspreables, sinó en la crisi institucional, de la qual la dreta el fa responsable. El PP s’esforça a presentar el ‘sanchisme’ com una amenaça per a la democràcia constitucional amb acusacions molt greus, quan en realitat l’origen de tot és l’actitud obstruccionista dels populars en la renovació dels òrgans constitucionals. Però la tremenda polarització de les últimes setmanes també el beneficia, ja que evita el risc de fuga de vot socialista moderat cap als populars, malgrat les indigestes concessions cap a ERC. I davant el seu únic rival, Alberto Núñez Feijóo, s’encoratja en cada debat en el Senat, ja que al polític gallec se li nota falta de preparació. Una altra cosa és que, en la primera estació electoral del 2023, per a les municipals i autonòmiques de maig, les coses es poden torçar molt. El resultat del 2019 va ser molt bo i el gran problema del PSOE és a Andalusia, on perillen ciutats importants com Sevilla i totes les diputacions. El seu as és Catalunya, amb l’alcaldia de Barcelona com a objectiu possible.