Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Necropolítica nadalenca
Si els morts no s’assabenten del que passa dos metres per sobre d’ells, muntar el paperot al cementiri és ridícul.
Déu-n’hi-do que bonics quedaven tots els de la comitiva simulant que estaven compungits davant la tomba de Macià, un home que va deixar aquesta vall de llàgrimes fa vuitanta-nou anys. Déu-n’hi-do com dissimulaven que l’únic que tenien al cap era acabar d’hora per anar a casa a menjar-se els canelons abans que fossin tan freds com l’homenatjat. No acabo de veure el sentit a aquesta mania dels catalans d’anar a presentar respectes als presidents difunts, tot i que potser hauria de dir que és una mania dels governants catalans. No crec que en cap altre lloc del món donin la tabarra als governants morts com aquí, que ni anys després de deixar aquesta vida poden descansar en pau. Deu ser un destorb morir-te i que cada any per les mateixes dates vingui un grupet de polítics a realitzar declaracions just sobre la teva tomba, com si no hi hagués altres llocs on fer-se la foto.
Entretots
Com que no soc gaire patriota, no porto els comptes i potser m’equivoco, però he vist els nostres representants, amb rostre circumspecte, a les tombes de Companys, de Macià, d’Irla i no sé si d’algun altre; els pobres deuen estar fins als nassos de visitants hipòcrites a qui no coneixen, suposant que els cadàvers els conservin. Jo entenc perfectament que el «governet» té poques ocupacions i donar la brasa als morts és una forma com una altra qualsevol de guanyar-se el sou, però haurien de tenir en compte que últimament –entre inhabilitats, escapats, tirats a la paperera de la història i els que simplement van perdre eleccions– anem sobrats d’expresidents i alguns estan ja bastant a prop del clot, així que més val acabar amb tan necrològic costum o en poc temps no quedarà dia sense portar flors a una tomba. A veure qui és capaç llavors d’organitzar referèndums o revolucions, si no tenim un dia lliure per culpa de les visites al cementiri.
Si els morts no s’assabenten del que s’esdevé dos metres per sobre d’ells, muntar el paperot al cementiri és ridícul. I si se n’assabenten, pitjor encara, perquè a hores d’ara de la seva vida –és un dir– el politiqueig els importa ben poc. Allà on són no hi ha diferències entre catalans, espanyols, congolesos ni esquimals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
