Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La màquina que escriu
Els alumnes empesos a redactar un treball de classe senzill tenen camp lliure i que els professors hauran de filar molt prim a l’hora d’avaluar el treball realitzat
Aquest dies, com ha fet molta gent, he anat a veure pessebres vivents i representacions dels Pastorets i també he perdut la quina i m’he quedat sense una torradora que em feia molta falta. També he vist pel·lícules d’ambient nadalenc i he jugat al Catan, que és el joc de taula que m’agrada més. I, per descomptat, també, com molts altres, m’he entretingut amb la última novetat de la intel·ligència artificial, aquest sistema de xats desenvolupat per l’empresa OpenAI que et permet dialogar amb un artefacte que et respon com si estiguessis talment davant d’un ésser humà.
Parlar-hi no té gaire gràcia, perquè, davant la pregunta “com estàs?”, la màquina (és ben curiós que l’anomenem encara així: la màquina, com si es tractes d’una formigonera) et respon: “No estic dissenyat per respondre preguntes personals”. Deixem-ho aquí, doncs, si és que la màquina és tan discreta. El que ve després és un viatge al regne del desconegut, només un tast del que vindrà, una distracció per a les tardes nadalenques. Però ja hi ha el germen d’alguna cosa de la qual encara no sabem els límits. “¿Em podries fer un poema nadalenc que contingués paraules com ‘molsa’, ‘pessebre’, ‘nen Jesús’, ‘Reis’, ‘menjadora’, ‘fred’ i ‘neu’? Podries?”. La màquina te’l fa. “¿Podries fer el mateix i que fos un sonet?” La màquina te’l fa. És cert que, en aquest cas, patina, perquè encara no està dotada per a la rima. Tot i que reprodueix l’estructura del sonet, no aconsegueix que la música sigui l’adequada. Però te’l fa. Un exemple: “Nadal a ciutat. / L’aire és perfum de les llums. / Busquem escalfor”. És un haiku força ben mesurat. La felicito i em diu gràcies.
Pel que fa a la prosa, les habilitats estan molt més desenvolupades. No cal dir que els alumnes empesos a redactar un treball de classe senzill tenen camp a córrer i que els professors hauran de filar molt prim a l’hora d’avaluar la feina feta, perquè la detecció de la trampa, la percepció de l’engany, serà una tasca molt més complicada. Potser no està preparada, la màquina (encara), per entrar a fons en la psicologia humana ni per escriure frases amb profundes alenades retòriques ni amb “ramades populoses de paraules”, com deia el poeta. Però una bona tria dels referents i els mots clau ens pot dur a textos prou decents. Com ara aquest article, posem per cas. “Escriu sobre IA i parla de màquines, retòriques, psicologia, humans, intel·ligència i trampes”.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
