Amb la guerra a sobre

El Putin del 2022 recordava el Hitler de 1938, quan les democràcies van cedir al Pacte de Munic. Però aquesta vegada no ha sigut així. Els Estats Units i Europa han plantat cara i el poble ucraïnès ha sabut resistir malgrat les grans penalitats. I països com Suècia i Finlàndia, per protegir la seva llibertat, han abandonat la seva tradició de neutralitat, amb la qual cosa l’Aliança Atlàntica s’ha enfortit.

Envaint Ucraïna, Putin ha comès –a part de grans crims– un descomunal error i les democràcies han demostrat que, malgrat les seves debilitats –la UE continua sense ser un Estat–, tenen arrestos per fer front al nacionalisme agressiu i autoritari.

Però, 10 mesos després, sembla que hem de viure amb la guerra d’Ucraïna a sobre. En un món més perillós, perquè Rússia, malgrat que s’ha vist que té els peus de fang, és una potència nuclear, i Putin, un dirigent gens fiable. I econòmicament més incert. Occident ha castigat Putin amb un bloqueig econòmic que farà retrocedir els beneficis de la globalització i perjudicarà seriosament Alemanya i Europa. L’escassetat de gas i una inflació que ha arribat als dos dígits a les dues vores de l’Atlàntic han sigut les primeres conseqüències.

A l’acabar el 2022 sembla que la situació és greu, però menys del temut la primavera passada. I que Alemanya i Europa podran capejar aquest hivern gràcies a les importacions de gas liquat i que els governs –malgrat l’alta inflació i les inevitables pujades de tipus del BCE– estan adoptant mesures de suport per evitar una caiguda del consum de les famílies i de l’economia. Però injectar diners per sostenir l’economia –cosa que fan els governs europeus i Espanya– no és fàcil de compaginar amb la política del BCE, que vol frenar l’economia per evitar que la inflació es converteixi en un mal crònic. ¿Fins quan es podrà mantenir aquesta contradicció tan necessària com impossible?

Putin pot aguantar les sancions perquè Rússia és una dictadura i les protestes són reprimides sense manies. Però els països europeus tenen la força i les debilitats de la democràcia, i l’augment de l’atur –que per ara no s’està donant– i la disminució del nivell de vida poden incitar les protestes populistes. Ja s’ha vist a Suècia, a Itàlia i a França. A Espanya, Vox ja és el tercer partit a moltes enquestes.

A més, la situació econòmica a l’hivern 2023-2024 pot ser pitjor perquè les reserves ja no s’hauran pogut reposar amb el gas rus que –amb problemes– ha estat disponible fins a l’estiu.

Notícies relacionades

Biden concedeix a Zelenski el sistema de defensa antiaèria Patriot i li promet suport «el temps que calgui»

Dir-se Terricabras

Caldrà coexistir, doncs, amb la guerra d’Ucraïna, que no sembla que hagi d’acabar aviat. Rússia ja no pot guanyar, però tampoc perdre –té l’arma atòmica–, tret que el règim de Putin s’enfonsés, una cosa gens probable. I Ucraïna ja no pot perdre –la visita aquesta setmana de Zelenski als Estats Units ho confirma–, però tampoc pot guanyar. El final de la guerra sembla, doncs, impossible en els pròxims mesos. I el mal menor –un armistici sense tractat de pau com el de Corea, que dura des de 1953– també és difícil. A Putin li costaria admetre un quasi fracàs i Ucraïna no pot fiar-se de Rússia. A més, Zelenski, heroi de la resistència ucraïnesa, té un objectiu maximalista –la recuperació de tots els territoris ocupats, inclosa Crimea– que no és realista. Occident ha de ser conscient que Ucraïna mereix i necessita tot el suport contra Putin, però Zelenski tampoc pot dictar la política exterior ni d’Europa ni dels Estats Units.

La guerra d’Ucraïna ens aboca a un 2023 molt complicat en múltiples fronts. Els Estats Units i Europa s’hauran de coordinar més (difícil, fins i tot amb Biden). La UE, avançar en la unió política, i els països –en especial Espanya–, no moure’s cap a divisions internes estèrils que els debilitarien. Per a Europa, conviure amb la guerra d’Ucraïna no serà gens fàcil, però sí obligat.