Article d’Imma Sust Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La meva tradició particular de la Loteria de Nadal
Disfruto somiant i imaginant tot el que faré si em toca el Gordo
Mentre vostès llegeixen aquestes línies i, sobretot, si ho fan a partir de dijous, hi ha una petita possibilitat que jo sigui milionària. És molt petita, ho sé, però la possibilitat existeix. Tot i que és més que probable que no passi mai. Sí, els estic parlant del tradicional sorteig de la Loteria de Nadal. El de tota la vida, el bo, el del bombo, Televisió Espanyola i els nens de Sant Ildefons. Ara les nenes. Soc molt feliç el dia 22 perquè m’he muntat la meva pròpia tradició. No ve heretada ni dels meus pares ni dels meus avis. La meva germana només en compra un número el dia abans, i els meus pares, des que estan jubilats, ja no tenen el número de la feina i els ho he de recordar jo cada any. Aquesta tradició és meva i només meva. Me l’he muntat jo sola i l’espero cada any amb una enorme il·lusió. Fa anys que em demano festa el 22 de desembre, compro tots els números del barri d’amics, coneguts i saludats i m’apalanco al bar del xinès amb una llibreta, un boli i tots els números ben apuntats. Em demano un cafè descafeïnat, connecto el telèfon a la tele i els cascos, a la ràdio. ¡No puc ser més feliç! Disfruto somiant i imaginant tot el que faré si em toca el Gordo.
Entretots
No vull fer-me la bona samaritana, però sempre penso en els altres. Als meus pares els compraria una casa amb jardí davant del mar, amb un jardiner a mitja jornada perquè la meva mare no es destrossi l’esquena arreglant els geranis. Li pagaria bé. La meva mare pot ser molt intensa i molt perfeccionista. A la meva germana li cancel·laria la hipoteca i als meus nebots, un pis per a cadascun. Tinc clar que no deixaria de treballar. Continuaria portant la mateixa vida, que m’encanta. Potser viatjaria més, això sí. Bé, estic pensant que potser m’agafaré un any sabàtic i faré la volta al món. Però res d’anar de motxillera, que ja no tinc edat. M’hi emportaria un parell d’amigues. No m’agrada viatjar sola. I sempre en primera classe, és clar. Mentre faig la volta al món, potser aprofitaria per fer obres a casa. Deixaria la meva amiga Sara viure-hi gratis. Soc feliç, seguint aquest ritual amb mi mateixa. És l’única vegada que compro loteria durant l’any i les noies de la Bruixa del Ninot en poden donar fe. I m’agrada disfrutar-lo sola. Molta gent s’arruïna quan li toca la loteria, perquè no saben gestionar-ho amb seny. Fa anys que penso en això i sé que ho faré bé. I si aquesta vegada el somni es fa realitat, aquí consta per escrit. Família resolta, les amigues que em facin la pilota d’aquí a dijous i veurem qui guanya. Bon Nadal i feliços somnis a totis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
