‘Devórame otra vez’ a la catalana

Els llacistes tenen tan interioritzat el ‘hit’ de Lalo, que volen ser devorats una vegada i una altra. No n’aprenen. No es descarti, tanmateix, que sigui una manera de pressionar l’Estat, gairebé d’amenaçar-lo: Oriol Junqueras, apareixent a la taula de negociació amb tota la seva humanitat, als acords de ‘Devórame otra vez’, seria una imatge terrorífica, els negociadors del Govern saltarien per la finestra amb tal d’escapar-se de la gola del líder d’ERC.

Després de voler ser la Dinamarca del sud sense sireneta, d’apel·lar a la via escocesa amb ratafia en lloc de whisky, de sol·licitar un referèndum a la quebequesa tot i que no pesquem bacallà i fins i tot d’assegurar que havíem de fer com a Kosovo i embolicar-nos a trets, arriba el torn de la via montenegrina, que així ha sigut batejada la proposta d’ERC. Se’ns acabarà el mapamundi i els llacistes estaran encara discutint de quina manera arribar a la seva republiqueta. Jo els aconsellaria la via vaticana, que consisteix a resar un parell de misses diàries, mirin com de bé que els va als ciutadans d’aquell país, no es posen en embolics i a sobre tenen assegurat el regne del cel, que tot i que –com el seu nom indica– no sigui una república, tampoc està gens malament.

Per més que ho intentin dissimular, la que els agrada és la via porto-riquenya. ‘Ven, castígame con tus deseos más’, deia Lalo Rodríguez en la cançó, i a això s’apliquen els llacistes, que fa anys que ens donen la tabarra amb el que són només els seus desitjos. Aquest afany a castigar-nos explicant-nos el que desitgen em resulta incomprensible. A mi no se m’ocorre caminar pregonant els meus desitjos ocults, i això que alguns són igualment delictius, si bé és cert que la majoria són simplement obscens i pecaminosos.

Notícies relacionades

ERC tanca la via Kosovo

Trobat mort en ple carrer Lalo Rodríguez, intèrpret de ‘Ven, devórame otra vez’

El vers «he mojado mis sábanas blancas llorándote» confirma que el tema de Lalo Rodríguez va inspirar el procés. El protagonista, un llacista dels que en mala hora van confiar en els líders del moviment, o potser el mateix Junqueras, es desfà en llàgrimes cada nit al pensar en la republiqueta que va poder ser i no va ser, fins a deixar els llençols inservibles, tal és el seu drama. «En sueños he creído tenerte», afegeix fins i tot, reflectint el sentiment de frustració dels llacistes que un dia van creure tenir-ho «a tocar», fins que es van adonar que era només un somieig.

Si el Governet és inútil, no és per desídia, és que tot esforç es dedica a la republiqueta. O, com cantava Lalo Rodríguez, «que el vigor lo guardé para ti, ay».