NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
La guerra banal

REUTERS

El que és banal acaba passant desapercebut, perquè, d’alguna manera, converteix l’extraordinari en normal. La guerra ha passat a un segon pla. Als diaris i en el conjunt de la societat. No defugim la nostra responsabilitat, però no ens enganyem, els diaris no són l’únic lloc al qual la guerra de Putin a Ucraïna s’ha fet banal. També ho és en els organismes internacionals, en els parlaments, als estadis del Mundial de Qatar, a les aules i a les taules dels dinars familiars. Alguna escaramussa d’un bàndol o de l’altre, alguna declaració altisonant, i poca cosa més. Aparentment, aquesta banalització de la guerra semblaria favorable als interessos de Vladímir Putin. Però aquesta no és la guerra que volia. Al seu cap això havia de ser gairebé com Hongria a la segona meitat del segle XX. O com Txetxènia ja en l’època actual. Però ha resultat ser un nou Afganistan, al qual les tropes russes han quedat atrapades en l’eixam dels ucraïnesos. I ara Putin no sap com sortir d’aquesta ratera sense perdre aquest sentiment imperial amb què recobreix la seva gestió al servei dels seus amics i socis oligarques. La resolució és encara més difícil, perquè davant té Zelenski, de qui la comunitat internacional es fia poc.

Macron ha exasperat Ucraïna, perquè ha demanat donar una sortida a Putin. L’ambigüitat de França és la resultant de tres variables. La seva necessitat innata de desmarcar-se del ‘mainstream’ nord-americà, les seves ànsies de gran potència vinguda a menys i els seus interessos nacionals, que passen per la venda de l’electricitat produïda per les seves nuclears i per treure partit de la simpatia que pugui generar a Putin. Però Macron no deixa de tenir raó. Als ciutadans occidentals no ens convé aquesta guerra banalitzada que allarga la incertesa econòmica i la inflació disparada. Putin no pot continuar amb aquesta guerra, però tampoc pot acabar-la amb una rendició. A Occident ens convindria que acabés renunciant a aquest afany imperial que el deslliura de la crítica interna. Perquè no repeteixi la jugada en altres territoris. Però aquesta és la gran por i el gran dilema de Putin. Macron l’hi vol posar fàcil per treure’n partit, però potser el que diu té sentit, almenys per als occidentals.