Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Bienversació’
Resulta sorprenent que hi hagi qui plantegi circumscriure la malversació o rebaixar les penes associades a aquesta quan no es produeixi enriquiment personal o quan aquesta respongui a motivacions de naturalesa política
En el marc de l’agenda de la desjudicialització auspiciada pel Govern de la qual emanen tant els indults a com la reforma de codi penal per abolir el delicte de sedició es pot acabar produint una reforma del delicte de malversació amb efectes molt perversos. Tant els indults com la reforma de la sedició, més enllà aquesta última de l’argument legitimador i un punt malintencionat de l’homologació europea, persegueixen minimitzar o eliminar les conseqüències penals del procés assumint que amb això es contribueix a restablir la normalitat política a Catalunya després dels singulars fets esdevinguts a la tardor del 2017. Singulars, efectivament, perquè no s’ajustaven als tipus penals establerts, i que si es repetissin ho seguirien sent, perquè l’esmentada singularitat no està incorporada a una proposta de reforma més pensada per resoldre un problema actual que per atendre a situacions futures.
La predisposició mostrada pel Govern per redefinir el delicte de malversació via esmenes s’explica perquè amb això s’evitaria la més que possible pena de presó a alguns alts càrrecs independentistes encara pendents de judici, una cosa que sens dubte tornaria a elevar la tensió política a Catalunya i complicaria la governabilitat. Ni Pedro Sánchez ni Pere Aragonès es poden permetre a hores d’ara i a les portes d’un nou cicle electoral que hi torni a haver polítics presos perquè això suposaria dilapidar els fruits del diàleg pel qual tots dos han apostat i donaria ales als seus oponents. Però tampoc poden fer-ho a qualsevol preu. Ni rebaixant el delicte de malversació que afecta nombrosos polítics corruptes que podrien veure’s beneficiats per això o ni per mitjà d’una reformulació que obri la possibilitat per a alguns líders del procés, com Oriol Junqueras, de desfer-se de la pena d’inhabilitació, a risc de donar credibilitat a l’argument que s’està portant a terme una amnistia encoberta.
Entretots
Segons la RAE s’entén per ‘malversació’ el «delicte que cometen les autoritats o funcionaris que sostreuen o consenten que un tercer sostregui cabals o efectes públics que tenen el seu càrrec», és a dir, totes aquelles conductes que impliquen despesa il·lícita de diners públics amb independència de si hi ha o no lucre personal i de quins són els objectius que persegueix aquesta despesa. Per això resulta sorprenent que hi hagi qui plantegi circumscriure la malversació o rebaixar les penes associades a aquesta quan no es produeixi enriquiment personal o quan aquesta respongui a motivacions de naturalesa política prèviament explicitades en un programa electoral. Assumir aquestes pretensions seria tant com afirmar que hi ha una manera il·lícita de gastar il·lícitament els diners dels contribuents i que hi ha una manera lícita de fer-ho. O el que és el mateix, distingir una malversació dolenta i una de bona, la ‘bienversació’, quan en realitat tot és despesa pública indeguda i com a tal ha de ser perseguit i castigat, però mai matisat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
