L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’hàbit de la lectura com a ‘pressa orgànica’

«Llegir és l’únic que em fa viure», va escriure Josep Pla al seu diari el 1956

2
Es llegeix en minuts

De la nit al dia, m’ha brollat una inflor al colze dret, un bony tou per encoixinar el cúbit, una protuberància que sembla el mentó del comodí de Fournier o la barbeta d’un bufó palatí. Mal no en fa, però ¿a què treu cap el nyanyo si no hi va haver cap cop? El Doctor Google suggereix que es podria tractar d’una «bursitis olecraniana», una inflamació de la bossa sinovial a causa de microtraumatismes recurrents, una lesió habitual en persones que «recolzen l’articulació sobre una superfície dura de manera repetitiva». O sigui, la taula. A la malaltia també se la coneix com a colze d’estudiant, i immediatament l’alegria del sintagma rejovenidor exerceix un balsàmic efecte placebo sobre la contusió. En el fons, som alumnes fins al final dels dies.

Hi ha qui llegeix a la butaca d’orelles, però en el meu cas, tret d’en les pàgines prèvies al son, solc seure a l’escriptori, colze clavat i front recolzat sobre el palmell, potser perquè disposo de millor llum i llàpissos per remarcar i escriure en els marges. D’altres prefereixen el llit, com Josep Pla; feia tant de fred al mas de Llofriu, que s’entregava entre els llençols a l’únic liniment que el consolava en la vellesa, juntament amb l’alcohol culpable: «Llegir és l’únic que m’apassiona, que em fa viure», anota al seu diari el 8 de juny de 1956.

Evasió i aliment

Ara mateix no recordo qui va dir que la lectura constitueix l’únic porro que mai o gairebé mai falla. El descobriment dels llibres com a passaport cap a un altre lloc esclata en l’adolescència, quan més es necessita un salconduit per fugir d’un món incomprensible, fins que el costum acaba per convertir-se gairebé en una patologia («nenaaaaaa, apaga el llum d’una vegada»). Després, amb els anys, es converteix en hàbit que alimenta, com el pa i la carn. Escapisme i nutrició no són funcions excloents.

Notícies relacionades

Tribut

L’argentí Alan Pauls s’ha preguntat per l’estrany fenomen: com és possible que la lectura, una sofisticada invenció de la cultura, arribi a cobrar estatut de necessitat, de «pressa orgànica», gairebé com una de les funcions biològiques bàsiques. Tant és així que reconeix que, en part, escriu com el pagament d’un «deute infinit» amb la lectura, «aquest vici gratuït, benèfic, generós», gairebé fanàtic. Aboca aquestes confessions en un llibre titulat ‘Trance’ que em van recomanar l’altre dia a la llibreria Lata Peinada, especialitzada en literatura llatinoamericana. Porta el segell de l’editorial argentina Ampersand, dins d’una col·lecció d’assaig que, sota l’epígraf de ‘Lector&s’, convida escriptors a reflexionar sobre l’experiència lectora. Haurem de seguir-los la pista.         

Temes:

Llibres