Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pablo Iglesias, entre Lenin i Trump

L’exsecretari general de Podem sap que, des de la seva nova televisió per internet, no pararà els peus a la dreta. El que sí que pot fer, i el que pretén, és tallar-li les ales a Yolanda Díaz

4
Es llegeix en minuts
Pablo Iglesias, entre Lenin i Trump

TWITTER

És probable que Pablo Iglesias em posi en la seva llista d’‘assetjadors mediàtics’, al llegir aquest titular. Últimament és una de les seves acusacions predilectes quan no li agrada una opinió formulada des del que ell anomena la ‘progressia mediàtica’. Per entendre’ns, periodistes que ens permetem criticar-lo des del camp del progrés i el bé comú. Que ho facin els qui escriuen en la premsa de dretes no és notícia, però que alguns ens atrevim a dir-li que s’equivoca amb la seva campanya d’assetjament i demolició contra Yolanda Díaz, i que ho fem des de mitjans plurals, progressistes, això no. Fins aquí podíem arribar. Aquesta actitud no és cap novetat. Més ben dit, ha sigut el fat històric de l’esquerra de l’esquerra. Quan Vladímir Lenin va llançar ‘Iskra’ (L’espurna), el seu cèlebre diari clandestí, el propòsit declarat no era tant convèncer la gran massa camperola i proletària russa, sinó combatre la ‘progressia’ de l’època, formada pels anomenats economicistes, aquells moderats que pretenien separar la lluita sindical de la lluita política. Amb una intenció semblant, un segle i vint anys més tard, i en un món que s’ha fet digital, Pablo Iglesias llança ara Red, una cadena de televisió per internet el propòsit de la qual no és el de conquerir les ments i els cors de milions d’espanyols, a qui no arribarà, sinó ser el martell dels economicistes d’avui, aquells que pretén liderar Yolanda Díaz. 

Notícies relacionades

¿A què treu cap llavors allò de Donald Trump? Doncs que acaba de fer una cosa molt semblant. Ha llançat Truth Social, una xarxa social que no pretén competir amb els mitjans nord-americans tradicionals, sinó controlar les consciències republicanes perquè ningú li faci ombra com a candidat a la presidència. El propòsit és el mateix, per molt que Red i Truth Social provinguin d’extrems polítics oposats. De la mateixa manera que la nova televisió d’Iglesias està destinada a tallar-li les ales a Yolanda Díaz, la iniciativa de Trump té en el punt de mira Ron DeSantis, que ha gosat aspirar a la candidatura republicana. Iglesias no pretén competir amb els mitjans establerts i Trump tampoc aspira a desbancar Twitter amb el seu invent. Tan cert és que, malgrat la disposició d’Elon Musk de donar-li un cop de mà, ha rebutjat la col·laboració. Pot semblar insensat menysprear l’ocellet blau, o Facebook, que compten els seus usuaris en centenars de milions, mentre Truth Social amb prou feines arriba als tres, però tot depèn de quin sigui el propòsit. El de Trump, amb Truth Social, s’assembla al de Lenin, amb ‘Iskra’, i al de Pablo Iglesias, amb Red: agrupar els fidels, organitzar-los, constituir una àmplia avantguarda imbatible per la cohesió de les seves idees, i disposada a fer el que faci falta. Sobretot, impedir que alguns adversaris polítics posin en qüestió el programa màxim des de dins mateix de l’organització.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En els temps de Lenin, això podia conduir a la victòria. Bastó amb una espurna, i que aquesta avantguarda assaltés el Palau d’Hivern i implementés una dictadura que havia de ser la del proletariat. En els temps actuals, de democràcia, cert benestar social i internet, no n’hi ha prou amb assaltar el Capitoli, o el cel. S’ha de governar. Heure-se-les amb les complexitats del món d’avui per intentar fer societats més democràtiques i més justes. Però això no es fa des d’un pòdcast o des d’una televisió privada, per molt traçuts que siguin els seus promotors. La reforma laboral que ha liderat Yolanda Díaz existeix perquè va ser consensuada, era jurídicament inapel·lable, i va sortir publicada al BOE. Altrament, hauria quedat en una reivindicació sindical, amb els empresaris mirant com passa la manifestació mentre es fumen un puro. Es menteix a si mateix, Iglesias, si pretén que el món es pot canviar millor des d’una televisió per internet que des d’una vicepresidència com la que va ocupar al Govern de Pedro Sánchez. Sap que, des de Red, com li va passar amb els pòdcasts de ‘La Base’, no pararà els peus a la dreta. El que sí que pot fer, i el que pretén, és disposar d’una plataforma que agrupi i organitzi la mala bava que circula per Twitter contra Yolanda Díaz, impulsada per dirigents de Podem. Fent-li la vida molt difícil, per no dir impossible, a la vicepresidenta segona. Per a algú convençut de ser el dipositari de la veritat, que el preu a pagar sigui la derrota de l’esquerra el 2023 i l’accés de la dreta al poder, tampoc és tan greu. Al cap i a la fi, un Govern del PP i Vox representaria una nova oportunitat per a l’esquerra de l’esquerra.