Article de Jordi Alberich Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un millor mecenatge

La història recent mostra com la millor tributació ha afavorit un mecenatge més important, impulsant i consolidant iniciatives d’interès general.

1
Es llegeix en minuts
Un millor mecenatge

Des de finals dels 80, quan es va començar a parlar de mecenatge com a activitat reglada, es reclama una legislació que afavoreixi la pràctica esmentada, que va arribar a Espanya amb retard respecte a països del nostre entorn. Ara, estimulats pels resultats de l’última reforma, ens trobem novament davant la conveniència de reformular el model. Així, es pretén millorar la fiscalitat en les donacions i, al seu torn, incorporar noves fórmules de mecenatge que han emergit a mesura que evolucionava el món social i cultural, principal beneficiari de les aportacions. 

El mecenatge es fonamenta en la capacitat del contribuent per reorientar part de la seva contribució tributària, via beneficis fiscals, a iniciatives d’interès general que lliurement prioritza. Per això, les disputes polítiques, més enllà de posicions d’un o altre partit, es donen en el si dels governs; entre Hisenda, que suporta el menor ingrés fiscal, i Assumptes Socials o Cultura, que es beneficien directament de les aportacions. En aquest context, sempre emergeixen dues grans qüestions: la disminució dels recursos públics i els dubtes sobre la idoneïtat de totes les entitats beneficiades per les excepcions fiscals.

Notícies relacionades

La història recent mostra com la millor tributació ha afavorit un mecenatge més important, impulsant i consolidant iniciatives d’interès general. Per la seva banda, els dubtes sobre la bondat dels receptors se solucionen amb una millor tasca legislativa i de supervisió per part de l’administració, res especialment complex.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En una societat oberta s’ha d’afavorir el mecenatge com a font d’ingressos per a iniciatives socials i culturals i, també, com a reconeixement a la llibertat de cada persona per destinar una petita part de la seva contribució fiscal a les entitats que designi lliurement. Amb un bon disseny, es reforça la cohesió ciutadana sense deteriorar el paper central i insubstituïble dels poders públics. Molta sort als legisladors.