Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El junquerisme és rancor
Els interessos d’Aragonès i Illa coincideixen en el temps. Podrien entendre’s, però cal veure que Junqueras ho permeti
No hi haurà reforma del delicte de malversació. La rebaixa de penes per l’efecte retroactiu de la llei del ‘només sí és sí’ ha escarmentat el Govern. Que passés el mateix, amb l’excarceració en cascada de corruptes, seria un cop tan fort que deixaria Pedro Sánchez electoralment mort. Al votant socialista li agrada entre poc i gens que s’elimini la sedició, però igual com amb els indults pensa en els avantatges de tirar endavant els Pressupostos, els tercers d’una legislatura per la qual molts no donaven ni un duro i que, en canvi, ofereix un balanç bastant positiu enmig d’enormes dificultats (pandèmia, guerra, inflació, etc.). El problema el té ara ERC, sobretot Oriol Junqueras que ja es veia de candidat a la Generalitat en les pròximes autonòmiques, ja que amb la doble reforma del Codi Penal (sedició i malversació) aconseguia pràcticament l’amnistia i la fi de la seva inhabilitació. Per posar pressió, la setmana passada, en una entrevista a EL PERIÓDICO va advertir el PSC que per aixecar-los el seu veto havien de recolzar la reforma de la malversació. A Salvador Illa no el devia impressionar gaire, ja que després de les paraules confuses de Félix Bolaños, ministre de la Presidència, va ser el primer dirigent socialista a assenyalar la seva incomoditat amb la pretensió d’ERC.
Pere Aragonès necessita aprovar Pressupostos per legitimar el seu feble Govern, que només compta amb el suport de 33 diputats. I ho necessita més que abans ja que Junqueras ja no el desplaçarà com a candidat d’ERC. Aragonès també aspira que la legislatura arribi fins al final. Però la realitat és que els comptes catalans ja estan fora de termini perquè entrin en vigor l’1 de gener del 2023. Veurem què passa en els pròxims dies. Junts és molt poc probable que els doni suport i el PSC exigeix una negociació formal. Tot i que fa mesos que té la mà estesa, no pot malvendre el seu vot sense quedar desdibuixat com a alternativa. Els interessos d’Aragonès i Illa coincideixen en el temps. Podrien entendre’s, però cal veure que Junqueras ho permeti. El junquerisme no és amor, sinó rancor.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
