Pressupostos Generals de l’Estat: encàrrec de gestió, més cogovernança i autogovern

Si el PSOE i Esquerra arribessin a aquest acord significaria una cosa més important. Desbloquejada la reforma de la sedició, com a emblema del que uns anomenen desinflamació i d’altres desjudicialització, abans del final de la legislatura espanyola la negociació podria donar fruits per a l’autogovern, una cosa impensable des que l’any 2015 Artur Mas va prémer l’accelerador en el que el seu entorn va batejar com el procés. L’encàrrec de gestió d’obres o el traspàs integral de Rodalies significarien més autogovern en àrees tangibles per als catalans. Certament, és més a prop de la cogovernança que defensa Pedro Sánchez que de l’autodeterminació que anhela Oriol Junqueras. Però els acords sempre estan a mig camí de les postures inicials i no en la imposició d’unes receptes o altres. Al principi d’aquesta legislatura, vam dir que l’interès mutu del PSOE i Esquerra era guanyar temps. Els queda poc per consumar el que volien i les enquestes els animen a fer-ho. Només el soroll dels que no suporten els acords quan no els protagonitzen els pot allunyar de l’objectiu. El PP i Junts tenen una gran capacitat d’anunciar els més grans desastres quan els seus adversaris polítics aconsegueixen avançar d’alguna manera. Sánchez i Junqueras haurien de comparar sempre els seus avenços en relació amb el Pacte del Majestic, tant per minimitzar els presumptes danys a Espanya com per defensar la necessitat d’entendre’s amb qui ostenta el poder. Sembla fàcil després que el diàleg hagi superat una sentència, una pandèmia i una guerra.