Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un tabú anomenat franquisme
Contrasta tanta histèria amb la suposada apologia del terrorisme amb tant passotisme amb la desvergonyida apologia del franquisme, encapçalada pel mateix alcalde de Madrid, saltant-se la nova llei de memòria democràtica
Amb més de 40 anys de retard, el 19 d’octubre passat va entrar en vigor per fi la llei de memòria democràtica, aprovada per restablir específicament «la dignitat de les víctimes del franquisme», «repudiar el cop d’Estat del 36» i condemnar qualsevol tipus de símbol o acte que serveixi per exaltar el franquisme o qualssevol dels seus dirigents. Doncs bé, només 20 dies després, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, en la inauguració d’una vergonyosa estàtua dedicada a la Legió, se la va saltar olímpicament quan va declarar, traint el seu subconscient, que «es ret homenatge al llarg de la ciutat; amb el carrer Millán Astray, el que recorda la seva gesta i heroïcitat».
L’alcalde no només retia homenatge a un colpista, sinó que a més es referia a la vergonyant restitució del carrer Millán Astray, en perjudici de la mestra Justa Freire, que es va produir el 2021 sota el seu mandat. La Llei de Memòria Democràtica deixa molt clar que les dues coses ja són il·legals: no hi pot haver plaques ni noms dedicats a franquistes i a l’article 38 es diu, explícitament, que «es consideraran actes contraris a la memòria democràtica la realització d’actes efectuats en públic que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, i suposin exaltació personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra o de la Dictadura».
Aquest mateix cap de setmana s’han permès a Madrid, sense que hi hagués cap oposició de cap administració, diverses concentracions explícitament franquistes, amb cants a favor del dictador i exhibició desvergonyida de símbols de la dictadura. En un país tan sensible amb les apologies del terrorisme, per les quals dirigents com Otegui han hagut de passar anys a la presó, és xocant veure el passotisme amb què es reben aquestes sagnants apologies del franquisme que, com en el cas d’Almeida, s’arriben a perpetrar des de les mateixes institucions.
Entretots
Les preguntes que es poden formular són tan ingènues com infinites: ¿Per què el ministeri fiscal, en compliment de la nova llei, no s’ha querellat encara contra l’alcalde Almeida? ¿Per què el Govern central, tot i que sigui només per defensar la llei que acaba d’aprovar, no ho ha denunciat i es persona com a acusació? ¿Per què no van acudir els antiavalots a Madrid a dissoldre les concentracions profranquistes? ¿Per què la Delegació del Govern (del PSOE) les ha permès i s’hi ha posat de perfil? En la mateixa llei s’específica, des del preàmbul, la voluntat de restablir la memòria i la dignitat de les víctimes, però llavors ¿per què es permet una vegada més la seva humiliació en actes públics degradants que ningú impedeix ni sanciona? La llei de memòria democràtica arriba amb quatre dècades de retard, quan l’extrema dreta torna a estar empoderada i la majoria de les seves víctimes ja no poden ser compensades perquè senzillament estan mortes. Ara bé: una cosa és arribar tard i una altra de molt diferent és que no s’arribi ni a aplicar. La passivitat davant les declaracions de l’alcalde o les concentracions franquistes d’aquests últims dies poden deixar la llei en un mer tràmit purament decoratiu i demostra la por que hi ha, fins i tot des d’una certa esquerra, a actuar contra aquest gran tabú anomenat franquisme. Potser ara s’entén millor per què VOX ha sigut primer promocionat i més tard blanquejat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
