Cònsols poc honorables

La figura del cònsol honorari va néixer amb una noble finalitat: estrènyer els llaços entre països i donar servei a expatriats allà on la diplomàcia professional no arribava. Podríem dir que és una espècie de diplomàcia low cost, ja que redueix les despeses de tenir una seu a l’estranger i de compensar el cònsol per la seva condició de desplaçat. Amb el temps, aquesta figura s’ha pervertit al deixar a mans no professionals algunes prerrogatives molt desitjables per a tota mena de negocis tèrbols. Sense cap voluntat d’estigmatitzar aquest col·lectiu, el cert és que la justícia investiga en aquests moments arreu del món un mínim de 550 cònsols honoraris. Això vol dir que s’ha convertit en una zona opaca en la qual la bona voluntat que se suposa a la institució acaba sent un focus de mercadejos. Dos periodistes d’EL PERIÓDICO, Jesús G. Albalat i Ricardo Mir de Francia, han participat en una investigació a través del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) que ha permès saber que 30 espanyols amb aquest càrrec estan sent investigats. La majoria són advocats, empresaris o expolítics que d’alguna manera han utilitzat la seva condició diplomàtica per a operacions de lucre personal il·lícit. Sens dubte, aquesta investigació obligarà els governs i els organismes internacionals a replantejar la figura del cònsol honorari, que potser té menys sentit en l’era de la globalització digital.

Per al diari és un orgull que Albalat i Mir de Francia formin part d’aquest equip d’investigació de 50 professionals, entre els quals també n’hi ha d’‘El País’ i La Sexta. Aquest tipus de treballs han proliferat en els últims anys perquè la complexitat de certs fets requereix un desplegament de periodistes que és molt difícil que un mitjà pugui afrontar en solitari, no només per un tema de recursos, sinó també de coneixement i de treball sobre el terreny. Aquestes invitacions són, de fet, un reconeixement als professionals seleccionats que, en el cas d’Albalat, ja l’ha fet mereixedor de diversos premis professionals. Però, sobretot, l’ha fet –igual que a Mir de Francia i a la resta de la redacció– mereixedor de la confiança dels lectors i subscriptors que són la raó de ser del diari i el nostre aliment.